Aprofitem el 50è aniversari de Justícia i Pau per conversar i analitzar el món amb un històric de la lluita a favor de la pau i els drets humans, Arcadi Oliveres, Premi ICIP Constructors de Pau 2017.
Quin és el detonant que provoca la creació de Justícia i Pau l’any 1968?
Va ser una doble circumstància. Per una banda, en aquell moment s’havia acabat el Concili Vaticà II i dins aquest el papa Pau VI havia demanat que cada bisbat que volgués creés al seu voltant un comitè assessor per ajudar el bisbe en les qüestions sociopolítiques i econòmiques. I, per altra banda, cal tenir en compte que aquí aleshores l’Església també servia per cobrir necessitats associatives que no eren possibles degut a la dictadura. En sumar les dues circumstàncies, al Bisbat de Barcelona no es va crear un comitè sinó una associació. Una entitat que no tenia deu o dotze persones com en altres llocs del món, sinó centenars.
En aquests cinquanta anys com ha evolucionat l’essència de Justícia i Pau?
Hi ha temes que, malgrat algunes evolucions, podem dir que són permanents. Segurament la línia conductora més important és aquella que ens vincula amb els drets humans. Fa cinquanta anys els temes que hi havia damunt la taula eren: l’amnistia dels presos polítics, la pena de mort… Ara bé, un cop acabada la dictadura, Justícia i Pau també va esdevenir capdavantera respecte temes de cooperació i sensibilització al Tercer Món, demandes d’abolició del deute extern, l’increment d’ajuts municipals, etc.
En aquestes cinc dècades el concepte de pau ha evolucionat. Què hem d’entendre avui per pau?
La pau, com deia Joan Gomis, és un bé de segon nivell. La pau, per a ser possible, necessita de moltes condicions: desenvolupament dels pobles, de cura del medi ambient, de drets humans, de justícia social, de desarmament, etc. I al llarg de tots aquests anys hem anat treballant en tots aquests aspectes. Per exemple, una qüestió molt important per Justícia i Pau sempre ha estat denunciar l’enorme despesa armamentística de l’Estat espanyol. Estem destinant 52 milions d’euros cada dia a la preparació de la guerra contra enemics inexistents i , des de l’Estat espanyol estem venent armes a molts països en conflicte.
Vostè ha dit en alguna ocasió que el màxim venedor d’armes a Espanya era Joan Carles I i Felip VI seguia el mateix camí.
Què respon a aquells que van criticar la xiulada contra el monarca a la manifestació del 26 d’agost?
Res! La monarquia no hauria d’existir. La monarquia és un sistema previ a la Declaració dels Drets Humans. I cap família no hauria de tenir dret a estar per sobre d’una altra. Ara bé, concretament en el cas espanyol, la monarquia borbònica mai ha estat legitimada i s’ha dedicat completament a la venda d’armament aprofitant els llaços d’amistat que els uneixen amb cases reials àrabs. No podem vendre armes en aquests països sense cap tipus de respecte democràtic, armes que es filtren a organitzacions terroristes i després, hipòcritament, anar a Plaça Catalunya dient que no volem aquestes accions. Per tant, aplaudeixo aquells que van manifestar aquestes accions.
Corea del Nord ha anunciat que ha provat una bomba d’hidrogen. Fins a quin punt ens ha de preocupar l’augment de la militarització mundial?
Evidentment és preocupant que Corea del Nord tingui alguna arma nuclear, però Estats Units en té cinc-centes vegades més. I, per això, ens ha de preocupar cinc-centes vegades més Estats Units, Rússia, França, Xina, Índia o Israel, que Corea del Nord. És de gran hipocresia criticar Corea del Nord, país condemnable, i no fixar-se en la capacitat de destrucció dels Estats Units.
Barcelona i Cambrils va ser escenaris d’atemptats terroristes aquest estiu.
Quin paper adquireixen ara les entitats com Justícia i Pau?
Nosaltres creiem que el treball interreligiós que Justícia i Pau ha estat fent els darrers anys és bàsic. Per altra banda, pensem que els fets d’agost han evidenciat la necessitat de tenir uns imams perfectament formats i amb visió democràtica. Avui les entitats islàmiques tenen precarietat econòmica i acaben contractant imams educats per Aràbia Saudita, país de fanatisme. Igual que l’Estat finança l’Església Catòlica, també hauria de finançar les entitats musulmanes. Ara bé, tampoc no tota la responsabilitat està en els imams, també en el racisme, la manca d’il·lusió i expectatives dels joves, etc. Lliçons que hem d’aprendre d’aquest mes d’agost.
Justícia i Pau també ha treballat les relacions entre països del nord i del sud. Aconseguir un major equilibri passar per un canvi de model econòmic o per més conscienciació?
Les dues coses, però sobretot per un canvi de model. El capitalisme genera pobresa, atur, dificultats i destrucció ambiental. Hem de treure el capitalisme del nostre pensament. El capitalisme avui mata més gent de fam que al llarg de tota la història. A més, el capitalisme genera uns desequilibris enormes. El 8 per cent de la humanitat disposa del 86 per cent dels recursos de la Humanitat. I això és un escàndol!
Aquest 2016, 3.000 morts a la Mediterrània… Què s’hi pot fer?
Cal que canviï la política de la Unió Europea i de la resta d’estats europeus perquè les persones, si han de sortir dels seus països per buscar refugi a un altre, troben acolliment. Això s’ha fet diverses vegades al llarg de la història, des de Catalunya i des d’Espanya, i, per tant, no tenim cap tipus d’autoritat moral per posar fronteres. La Unió Europea, amb les seves restriccions, obliga els refugiats a arribar amb pasteres que s’acaben enfonsant, per tant, té responsabilitats criminals sobre aquesta qüestió.
Fa uns anys vostè confessava que havia estat un ferm defensor de la UE…
Del tot. Ara, però, la UE ha esdevingut un organisme impresentable. No té cap tipus de democràcia interna, no protegeix les nacions sense estat, no deixa entrar els que venen de fora, ha imposat una moneda que genera desequilibris i està promovent un creixement econòmic que maltracta el medi ambient. I, malgrat ho dissimula més que els Estats Units, té una potentíssima voluntat imperial. La UE que a mi m’agradava ha canviat un cent per cent.
Arcadi Oliveres: “La UE ha esdevingut un organisme impresentable”
