Valors Revista

Consulta el fons editorial de la revista Valors

Febrer 2015

La integritat

L’origen del mot ens marca una paraula sovint difícil de definir i encara més de defensar. Integritat deriva de l’adjectiu llatí integer, intacte o sencer. Aquest mot és la suma de dues paraules in (no) i una arrel que és la mateixa del verb tangere (tocar), és a dir, parlem de la puresa original, de les coses no tocades pel mal. Així, actualment, la paraula integritat també es tradueix o es relaciona amb honradesa, lleialtat, respecte per un mateix, disciplina, fermesa amb les accions, control emocional o responsabilitat. Per tant, la persona íntegra és a aquella que, apel·lant a la seva pròpia consciència discerneix entre el bé i el mal, sempre fa allò que considera correcte, per les raons correctes i per la via correcte.

De fet, la integritat és un valor tan preuat que fins i tot consta com a dret fonamental en la majoria de constitucions europees. La llei, teòricament, protegeix la nostra integritat del poder o forces superiors. La carta magna espanyola de 1978, en això, no és una excepció. “Tothom té dret a la vida i a la integritat física i moral, sense que, en cap cas, puguin ser sotmesos a tortura ni a penes o tractes inhumans o degradants”. I és que una societat necessita de persones íntegres. Elles generen confiança, fan que la seva paraula tingui valor, estableixen vincles de seguretat, aposten per la transparència i creuen en la honorabilitat, un mot que a ple segle XXI sona a vell. A més, la integritat genera bona reputació i només les persones o institucions que en tenen gaudeixen de la cooperació dels altres.

Mantenir la integritat intacta al llarg de tota una vida no és una tasca fàcil. La reputació igual que es guanya es perd. De fet, sempre de forma més ràpida. Hi ha molts casos de persones que en un obrir i tancar d’ulls han passat de la honorabilitat a la màxima condemna. En aquests moments la corrupció política, darrera l’atur, és la segona preocupació dels ciutadans segons les enquestes del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). De cop, sembla que s’han començat a aixecar estores. La corrupció, però, avui no és superior. L’home sempre ha estat temptat i, alguns, sempre hi han caigut. Cal lluitar contra la corrupció per salvaguardar la integritat del sistema i d’aquells que el representen amb dignitat, però mai condemnar-lo en la seva totalitat. Seria injust.

De fet, en aquest tema, més enllà dels càrrecs públics, tots hem fer examen de consciència. L’escriptor Ken Follet ha afirmat: “la integritat personal és com una espasa: no s’hauria de brandar fins el moment de posar-la a prova”. Quantes vegades, per comparació, fem gala d’una integritat personal incorruptible i quan es l’hora, davant accions quotidianes, aquesta es marceix com flors a l’estiu?

Continguts