La productora de TV Nova Veranda, del grup Godó, va bé. Entre d’altres productes s’encarrega del programa Oh! Happy Day, l’espectacle musical de TV3, i de la sèrie d’èxit, Merlí. Aquesta ha acabat fa poc la segona temporada com a líder d’audiència. A més dels qui la veuen a TV3 a la carta – que deuen ser milers-, té uns 600.000 espectadors cada dilluns, que és un 19 per cent de l’audiència. O sigui, molt! Una màquina de fer diners. I una via per a crear estils de vida, tendències.
Els seus protagonistes són famosos: se’ls aplaudeix a sales, Instituts, associacions, mitjans de comunicació… Els conviden a presentar les campanades de Cap d’Any, a El gran dictat, a ser votats a adolescents.cat, a cantar Què hi ha? a Oh TV3, o una Nadala d’àmplia difusió, i…, en fi, ja no sé com acabar: fins i tot tenen un “mannequin challenge”. Una formidable campanya mediàtica.
Han encertat: la sèrie s’ha venut a l’Estat espanyol – la difon La Sexta – i a Netflix, que l’escampa pel món. Sembla positiva: es parla de Filosofia i augmenten els matriculats a les Facultats d’aquesta disciplina. Merlí aparenta ser una sèrie sobre educació i societat, per a diferents edats, que ofereix un simpàtic vernís filosòfic. Així ens ho venen: però, atenció, podria ser Merlí un verí?
Vam fer un debat públic a Girona, organitzat per la prestigiosa Càtedra Ferrater Mora de Filosofia contemporània. La qüestió era: “En Merlí, què? Fa trempar o destrempa?”, un títol provocador en una mítica sessió vespertina. Com si fóssim gladiadors o escolàstics motivats, la lluita entre els pro i els contra va ser dramàtica aquella tarda. En poden trobar ressons als mitjans i a Internet. En sóc part interessada.
Havia promogut jo mateix una enquesta, m’havia llegit tota la propaganda i també les reflexions dels creadors de la sèrie i dels opinadors que vaig poder recollir. En volia identificar els punts dèbils. Això ens ho han posat molt fàcil: masclisme (a la sèrie noies i dones no compten gaire, fan més aviat d’objecte), ficció transgressiva, hipersexualitat descarada, qüestionament dels vincles familiars, infraccions del codi deontològic dels docents (que sí existeix: és del 1992), oblit de realitats religioses, ètniques, de discapacitats, etc., presents als nostres instituts. En fi, alguns “oblits” greus, que potser ens volien centrar en allò important: la filosofia, oi?, perquè no es deuria tractar pas només de fer calers sinó de pensar, ser crítics, cercar la veritat i altres ximpleries que, des de Sòcrates i abans, ens fan ser una mica més humans.
Doncs, compte!, aquí rau el problema seriós. Recomano el documental Generació Merlí – també de TV3 – on s’identifiquen nou valors a la sèrie: maduresa, rebel·lia, tolerància, amistat, llibertat sexual, sinceritat, amor en les relacions, felicitat i justícia. Semblen qualitats una mica desmanegades, no? ¿O és que hi ha algun rerefons, més enllà d’un professor “guai” i uns alumnes macos, de conducta intel·ligent a classes que no duren mai més de quatre minuts? Se’m planteja una greu sospita.
La sèrie sembla que tracti de filosofia, que la defensi. Però només en fa una instrumentalització fragmentària, de petites píndoles, que es fan encaixar a un guió estàndard. Hi endevino una “agenda oculta”: en concret, “una passió negativa”, ensenyar a dir no. La filosofia hi apareix dissenyada (a) de manera modesta, evitant les preguntes massa transcendentals; (b) no és cap ajuda per a ser feliços (no és un Prozac, com deia el 1999 en Marinoff) i (c) mai esdevindrà tampoc un pensament constructiu. Defugint una innocent recerca de la veritat, la filosofia ens ha d’enfrontar a l’ordre establert. Aquest Merlí és un “mentor” que manipula, que imposa, que no escolta sinó que només diu…: un irresponsable, de fet!
Merlí conté – ¿recorden l’expressió de Ricoeur, del 1965? – els ingredients que definien l’“escola de la sospita”, aquella calidoscòpica confluència de les propostes de Freud, Marx i Nietzsche, i les seves derivacions. Em diran que és ficció, que només vol entretenir, que no n’hi ha per tant.
Potser. I m’esbatran que els espectadors no som tanoques. I és clar que no! Ara bé, força gent – un d’ells, l’autor de “Convergence Culture”, Henry Jenkins III – analitza com els individus aprofitem i combinem actualment les diferents fonts: hi ha una convergència mediàtica. O sigui, les idees “es fan passar”. Uns opinen que Merlí no altera la valoració de joves – i de no tan joves – sobre la filosofia i el món, però – per si fos el cas – cerquem de desemmascarar-ne el rerefons, que hi és.
I quin és? El rerefons?tema per un altre article.
Xavier, no sé com va anar el debat perquè no hi era però crec que se’n fa un gra massa i a més li estàs donant molt i molt protagonisme. Jo trobo que és una sèrie que enganxa, que hi ha moltes inquietuds juvenils. Parles de vincles no-familiars, però és que avui en dia les relacions són així. I realment, això que dius de recerca de la veritat, d’acord, és una branca idealista de la filosofia però no cal que la filosofia es dediqui a això i personalment, una filosofia de la sospita, és molt i molt necessària. Aprendre a dir no, potser és més important que dir sí. Critiques i dius que és modesta la contribució a la filosofia, com hauria de ser en una sèrie? Té moments molt filosòfics com el de Descartes i molt bons per adolescents. Ajuda per ser feliços? Si et fa passar una bona estona una sèrie, ja ajuda a ser feliç. Quina píndola de felicitat vols que doni una sèrie? “La filosofia ens ha d’enfrontar a l’ordre establert.” I tant, si vols construir, primer s’ha de tirar a terra el que hi havia. Què coi vol dir crítica constructiva? La crítica sempre és destructiva sinó ja no seria crítica, no fotem. I això que el professor de la sèrie “no escolta”, justament crec que escolta massa. Si passés de tots, els alumnes no li explicarien res. És veritat que hi ha coses que són recargolades i les relacions van un xic per davant però és que ha d’enganxar i aquestes coses passen. El sexe ha de ser lliure i malauradament hi ha molt masclisme però sobretot el personatge de la Berta ho intenta canviar i les altres. El sexe no és una cosa dolenta, ja fa massa temps que tornem enrere en aquest tema i la llibertat sexual hi ha de ser per sobre de tot entre els dos membres o més que hi hagi. Negar això és voler jutjar un afer personal amb altres idees que es volen imposar i aquí si que fem de “mentors”.
És veritat que no surten els problemes personals d’un immigrant o d’un discapacitat però recordo el cas d’agorafòbia d’un alumne, “altament discapacitant”, i suposo que ja sortiran més problemes per aquest tema més endavant conforme avanci la sèrie. Segurament els has donat moltes idees.
Gràcies pels comentaris, breus o llargs que siguin, que se sumen a moltes altres coses que m’estan arribant.
Reconec que anar “contra corrent” – el “fenomen” mediàtic Merlí és com un tsunami, que espero sigui per a bé – fa que sembli lleig, envejós, o “què-sé-jo” (i no ho sóc, paraula!; bé, lleig… potser ;)!)
El “rerefons” – Judith – és complicat, però no deixa de ser una subversió de l’ordre establert, de “qualsevol” ordre establert. És legítim defensar-ho, però – per exemple – al documental “Generació Merlí” (fet per TV3) ni s’ensuma, i la majoria de la gent no ho veu. Altres, sí. Els actors es passegen per tot Catalunya com herois d’una sèrie, però la filosofia és més que “una sèrie” (deixa petjada!).
I Cristina: em fas un bon repàs, eh? Però ja m’agrada! Penso que tens raó en moltes de les coses que dius: la sèrie enganxa, les relacions familiars són avui fràgils, cal ser crítics, hi ha masclisme… En canvi, posats a analitzar el protagonista, no em sembla acceptable que se’n foti del codi deontològic, que se’n surti amb la seva sempre, que viu per a ell i no per als altres… En poques paraules, posats a ser breu: no em sembla que respecti la funció del professor en aquet món. No és allò que fa créixer els joves (potser no existeix, o sí?).
No es pot resoldre pas tot amb un post, amb aquest post; caldria parlar-ne. De ben segur hi haurà més debats, potser en ocasió de la 3a temporada. A veure…, i gràcies per tenir opinió!
Gràcies Xavier,
segur que en tornarem a parlar…