Bosses que es beuen

Com acabar amb la gran quantitat de residus que generen durant centenars d’anys els milions de bosses de plàstic que a tot al món encara s’usen diàriament continua sent un gran repte pels investigadors i ecologistes. Ara, però, des d’Indonèsia, segons publica El País, ens arriba una nova proposta.

Un emprenedor natural de Bali,Kevin Kumala, ha creat bosses de midó de iuca que es converteixen en menjar per a peixos si acaben accidentalment al mar. Les unitats es fabriquen seguint el mateix sistema que les bosses de petroli, però en aquest cas s’utilitza una planta de la qual a Indonèsia se’n cultiven 25,2 milions de tones l’any.

El preu de cada borsa és de cinc cèntims de dòlar, més del doble del que costaria una bossa de plàstic normal, però hi ha més en joc que el cost immediat. Les de midó de iuca poden convertir-se en compost només en 100 dies, res en contraposició als centenars d’anys d’una bossa de plàstic, i es dissolen en minuts en aigua calenta. Un vídeo d’Kumala bevent una bossa dissolta en aigua s’ha fet viral a les xarxes socials.

En definitiva, una nova proposta per acabar amb un greu problema ecològic. Segons un informe de 2016 realitzat per fundació Ellen MacArthur i el Fòrum Econòmic Mundial actualment hi ha al mar 165 milions de tones de plàstic i, al ritme del consum actual, el pes dels residus tòxics el 2050 serà superior al pes de tots els peixos del planeta.

Un problema global que demana compromisos locals, ja que més de la meitat dels residus d’origen terrestre provenen només de cinc països: Xina, Indonèsia, Filipines, Tailàndia i Vietnam. – REDACCIÓ.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *