Articles

Arxiu d'articles seleccionats de la revista Valors

Xavier Antich: “La integritat és un ideal de conducta”



Xavier Antich és doctor en Filosofia, professor d’Idees Estètiques a la Universitat de Girona, on dirigeix també el Màster en Comunicació i Crítica. Ha estat director del Programa d’Estudis Independents del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) i actualment és president del patronat de la Fundació Tàpies. Ha estat professor de doctorat en el Iberian and Latin American Cultures Departament de la Universitat de Stanford, a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona i a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull. Les seves investigacions recents estan centrades en els àmbits de l’estètica i l’art contemporanis, amb especial atenció a les teories sorgides en el marc posterior a 1967 i a les pràctiques artístiques dels darrers quaranta anys. Parlem del valor de la integritat amb un home que, com a professor d’Idees Estètiques a la Universitat de Girona i director d’un Màster en Comunicació i Crítica, analitza la imatge de les coses, però mai s’oblida del seu interior.

Vostè que és un expert en estètica, diria que la integritat és exclusivament una qüestió moral?
No exclusivament. La integritat és una de mocions morals que, a diferència de moltes altres, també té un sentit molt físic perquè, de fet, la seva primera aplicació del terme no és moral. La integritat, en primera instància és una qualitat física de les coses. Un tret que fa referència a la totalitat. Una cosa íntegra té tot allò que ha de tenir, no li manca res. Dit d’una altra manera, reuneix una plenitud d’existència. I això pot tenir diverses aplicacions, per exemple, quan es parla d’una peça arqueològica, un llibre, la versió d’una pel·lícula o una obra de teatre. Aquest sentit físic és important perquè el lliga al cos i perquè d’alguna manera també ens adverteix intuïtivament que allò que no és íntegre s’ha fet malbé o s’ha perdut.

I aquesta definició física té relació amb la definició moral…
Efectivament. El sentit moral té molt a veure amb el sentit físic. En aquest àmbit l’enteresa l’associem a valors positius i a una certa virtut, encara que pròpiament no ho sigui, entre altres raons perquè Aristòtil distingia entre mancança i privació. És a dir, ell deia que no totes les mancances són privacions. La privació és la mancança d’alguna cosa que hi hauria d’haver. Per exemple, la ceguesa seria una privació perquè se suposa que en condicions normals la vista és un sentit de l’ésser humà complert. Per tant, des d’aquesta perspectiva la integritat no solament faria referència a la plenitud de tenir-ho tot, les coses bones i dolentes, sinó la plenitud que atorga a un esser humà aquelles coses que hom suposa que un hauria de tenir.

I quines serien aquestes coses?
Doncs, segons la mateixa perspectiva aristotèlica –que per mi continua sent extraordinàriament vàlida encara que hagin passat 25 segles- seria la possessió de totes aquelles coses que ens generen una certa disposició a fer el Bé a partir de la qual se’n deriven accions justes i virtuoses.

Tenint en compte això, què seria per a vostè una persona íntegre?
Seria aquella persona en la qual es dóna aquesta enteresa en la seva disposició al Bé i, per tant, de la qual se’n deriven actes bons i justos. I, a més, en el sentit més ètic del terme, aquesta enteresa també manifestaria un acord entre les parts. És a dir, concordança entre el que es diu, el que es pensa i el que es fa. Les tres coses defineixen el que som, per això ens molesta tan quan algunes persones fan coses contràries a allò que manifesta, pensa o diu.

Si en la plenitud de l’home hi ha coses bones i dolentes per assolir la integritat hi hauria una fase de discerniment?
Sí, està clar. Aquesta seria la gran pregunta ètica per excel·lència. Què cal fer perquè els nostres actes puguin superar allò que per a nosaltres és el criteri del judici moral? De fet, a diferència d’altres èpoques, ara ja sabem que no es tracta d’una llista de manaments. El Bé són aquelles coses que contribueixen a la vida bona d’un i dels altres. I, per tant, la integritat estaria lligada de forma indissociable als actes que aporten coses al Bé propi, però també al Bé dels altres.

Cal certa disciplina o rectitud per a ser una persona íntegre?
Sí, s’acostuma a identificar la integritat amb la seriositat. La paraula disciplina em fa una mica de fressa, però és cert que la integritat exigeix d’un fort exercici de vigilància dels propis actes. Cal tenir capacitat crítica per avaluar si els propis actes es corresponen amb allò que nosaltres pensem que és bo. De fet, el més habitual és la discordança. Per exemple, respecte el racisme, en teoria ningú ho és, però a la pràctica hi ha petits gestos travessats d’actituds xenòfobes i al·lèrgiques contra la diferència. També, en teoria, tots defensem que cal contribuir al benestar públic a través dels impostos, però a la pràctica no tothom ho compleix. De fet, hi ha una cosa molt curiosa, des de l’àmbit ètic i moral, sembla que en els grans temes tots hi estem d’acord. Ningú defensa el crim, la tortura, els abusos dels més vulnerables… però malauradament a la pràctica és el pa de cada dia. I no sempre es tracta de persones amb disfuncions patològiques; hi ha persones que fan mal malgrat estar d’acord amb el Bé, teòricament.

Creu que trobaríem persones cent per cent íntegres?
És molt difícil. Amb la integritat, com amb totes les altres virtuts morals, més que una realitat pràctica en casos concrets, hem de pensar que es tracta d’una certa aspiració. La condició humana seria molt fàcil si només prenent una decisió aquesta valgués de per vida. L’avaluació moral dels nostres actes no afecta individualment a cadascun d’ells, sinó també a la suma i a la continuïtat de tots. Per això crec que la integritat és més una inspiració, un ideal de conducta o d’acció, que un valor que es pugui aconseguir en cada cosa que fem. (…)

Si voleu llegir l’entrevista sencera, acudiu als nostres punts de venda o compreu-la directament al nou iQuiosc.cat.  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *