Proposta

Telèfon de l’Esperança. Digui?

En Raúl i jo ens vam conèixer estudiant mediació i gestió de conflictes a la universitat. A classe, ens ensenyen que els coneixements, les habilitats i l’actitud són bàsiques per ser un bon mediador. De fet, per a qualsevol ofici. Hi ha eines transversals que tenen a veure amb aquests tres vèrtexs, i una és l’escolta activa. Escoltar de forma activa significa comunicar-se amb qui parla demostrant que l’estem entenent, que estem seguint el fil, que emfatitzem amb ells.

A classe fem uns quants exercicis relacionats amb això. Per exemple, parafrasejar: resumir el que l’altre ens ha dit, o fer devolucions: a més de mostrar que estem entenent, descrivim com ens sembla que l’altre ens està dient que se sent. I altres tècniques que serviran també després de sortir de l’aula: a casa, amb els amics, a la feina, i altres esferes, com per exemple, el voluntariat.

El Raúl és voluntari del Telèfon de l’Esperança i m’explica que té molt a veure amb tot el que fem a classe, donat que l’escolta activa és el que més es practica. El meu amic fa torns amb altres voluntaris i voluntàries (prop de 180) i amb aquesta roda de franges horàries, i dues línies telefòniques, aconsegueixen cobrir les 24 hores dels 365 dies de l’any.

El que fan principalment és oferir una veu amiga, anònima, a aquell que necessiti un acompanyament, algú que vulgui esclarir una situació per la qual està passant sense ser jutjat. El Raúl comenta que les trucades que més l’impacten són les que respon quan l’acció que es descriu està passant en aquell moment, per exemple algú que es troba en un estat crític, angoixat i confós mentre està conduint.

Hi ha persones que truquen perquè se senten soles i volen que algú les escolti, altres perquè es troben desesperats en una situació de pèrdua (de feina, de pis, de parella), o en altres situacions extremes que poden arribar a expressar-se amb idea-accions de mort. El Telèfon de l’Esperança participa en el pla de prevenció del suïcidi “Codi risc de suïcidi” del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, en la primera fase de detecció i derivació de persones en situació de risc suïcida.

Avui en dia ens sembla que ens comuniquem millor que mai. Des de els nostres telèfons podem xatejar, enviar fotos, missatges de veu… Estem connectats amb el món sencer. Però, de vegades, observo que les persones van més pendents de la pantalla que del seu entorn. L’escolta, el diàleg, la comunicació amb qui està al nostre costat, són valors importants que preserven la convivència.

El lector pot participar d’aquesta iniciativa de diferents maneres. Pot col•laborar fent-se voluntari o donant, pot trucar a aquest servei si algun dia necessita parlar amb algú, i pot considerar l’oferta formativa. El Telèfon de l’Esperança realitza tallers, conferències i seminaris adreçats a persones, escoles, entitats i empreses externes. I s’imparteixen càpsules sobre la comunicació i l’escolta empàtica.

Tenen especial èxit els tallers que es realitzen a alumnes a partir de segon cicle de l’ESO, és important treballar amb els joves fent prevenció de problemàtiques personals i relacionals. Seguint amb aquest interès per sensibilitzar als joves sobre la importància de la comunicació, el Telèfon de l’Esperança ha dissenyat l’aplicació gratuïta ESPERANÇA.CAT, per a mòbils i tauletes, que vol ser un espai de difusió de valors i d’eines d’escolta i acompanyament. -LUCIA MONTOBBIO.

Més informació:
Fundació Ajuda i Esperança / Telf. Oficines: 93 202 02 60. Telf. Esperança: 93 414 48 48.
administracio@telefonoesperanza.com / www.telefonoesperanza.com

2 respostas a Telèfon de l’Esperança. Digui?

  1. Maica diu:

    El articulo esta muy bien, pero lamentablemente no expresa más que un punto de vista, y creo, que es mucho más que eso, no me es suficiente el trabajo, lo problemas, y tras cuestiones para no escuchar, y si bien es cierto, que nos hablamos más, no sirve de nada, si no nos escuchan,que es lo cierto, si eres mayor, porque eres aburrido y hablas despacio, si demasiado joven porque no sabes lo que dices. Ya no existe el diálogo, aquello que consistía en dar y oír opiniones con el mismo interés.

    • joan bartomeu diu:

      Jo soy mas optimista, gran labor la del telefon de l,esperança i gran reto para todos nosotros el conseguir escuchar i ser escuchados. Valorar i ser valorados.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *