Articles

Arxiu d'articles seleccionats de la revista Valors

Salvador Giner: ‘La indignació moral s’ha de completar amb un full de ruta’


Salvador Giner, des de 2005 president de l’Institut d’Estudis Catalans, és doctor en sociologia i dret. És catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona i ha estat professor a diverses universitats europees i Americanes. Ha publicat Sociologia, que ha estat traduït del català a moltes llengües. També altres obres seves han traspassat fronteres: La societat de masses (1961), L’estructura social de la Llibertat (1971) o Carta sobre la democràcia (1996), entre altres. Ha estat un dels fundadors de l’Associació Catalana de Sociologia, de la Federació Espanyola de Sociologia i de l’European Sociological Association i director i fundador de l’Institut d’Estudis Socials Avançats del CSIC i  del Departament de Sociologia a la Brunel West London i a la UB. 

Cada vegada ens costa més revoltar-nos? Ens estem acomodant?
Sí, que ens acomodem, però si parlem a nivell mundial no ens costa gaire revoltar-nos. A Occident, en canvi, molt menys, perquè tenim un sistema socialdemòcrata de distribució de la riquesa que permet una població molt més domesticada. Aquí no hi ha revoltes, com a molt una vaga general d’un dia.

Creu que davant aquesta crisi econòmica hem tardat massa en reaccionar?
Sí, però és normal. La gent mai reacciona immediatament. La caiguda econòmica més gran que ha viscut occident ha estat la crisi de 1929, però al carrer la gent no la va notar fins el 1931.  De fet, fa tres anys aquí al Raval hi havia manifestacions de joves a favor d’un habitatge digne. I al cap d’un any es queixaven que eren mileuristes. En canvi, ara aquest sou está. La protesta de la indignació ha estat gradual.

Els Indignats són una revolta?
No, estan empipats, però no és una revolta. Ni han pres el Palau d’Hivern, ni La Bastilla. El moviment dels Indignats només és una revolta cívica o una manifestació de descontentament popular.

Vol dir que per què sigui una revolta hi ha d’haver violència?
No s’ha fet mai cap revolta que no sigui violenta. Potser n’hi ha alguna: en Gandhi a l’Índia, en Martin Luther King als Estats Units… ells fan revoltes heroiques. Però igualment en aquests casos la violència va venir donada pel poder estatal. No hi ha revoltes sense violència.

Hem donat massa importància al tema dels Indignats?
No hi ha cap dubte, els hi hem donat massa importáncia. Estèticament ha estat molt visible i han tingut la complicitat dels mitjans de comunicació. Ara bé, també és important tenir-los en compte. De fet, allò que l’Arcadi Oliveres deia fins ara cada dia a la classe de la Universitat Autònoma, aquests dies ho ha dit a la Plaça Catalunya de Barcelona.

Per tant, si Hessel clama “Revolteu-vos”, fa un mal ús de la paraula “revolta”?
Això no és un llibre, és un pamflet de quaranta págines. És un petit article que ha tingut la grácia mediàtica de posar-hi unes tapes. A més, com que l’ha escrit una persona íntegre que ha lluitat contra el feixisme ens l’hem d’escoltar, però no crec que sigui un programa d’acció.

El problema dels moviments d’indignació d’avui és la falta de programa?
Sí, el que no tenen els Indignats és un programa. Ara bé, cal matisar. Ells tenen algunes idees que molts compartim i des de fa anys demanem, com és, per exemple, en el marc de la reforma de la llei electoral, l’eliminació de les llistes tancades. En canvi en altres aspectes de la revolta, si ho considerem una “revolta moral”, els falta programa. Per exemple, sobre el sistema capitalista jo no he sentit cap proposta alternativa. D’això no en parlen gaire, només protesten en contra. Podríem dir que en algunes coses sí que tenen programa, però globalment no.

Si voleu accedir al contingut de tota l’entrevista, demaneu el número a redaccio@valors.org.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *