S’acosta la Diada de Sant Jordi i una vegada més tota la indústria editorial catalana es vesteix amb les millor gales, promociona els seus autors més mediàtics i prega perquè la pluja o les inclemències meteorològiques no li esgarrïin el dia. L’any passat les vendes van créixer un tres per cent respecte l’any anterior, prova de la remuntada econòmica. En termes lingüístics, la posició del català cada cop és més saludable: si bé “només” un 32 per cent dels títols venuts són en català, i el 67 per cent restant en castellà, a l’hora de valorar les vendes en nombre d’exemplars, el llibre en català supera el castellà: representa un 54 per cent enfront del 45 per cent. En l’àmbit dels llibres, doncs, es pot dir que la llengua catalana s’ha normalitzat amb bastanta claredat, tot i que és obvi que el fet de ser la capital editorial de l’estat li atorga un gran avantatge –als editors els resulta fàcil traduir al
català els llibres en castellà– i que l’ecosistema d’escriptors és creixent i amb cada vegada més matisos.
Lamentablement, no tenen la mateixa sort les revistes del nostre país, on la presència del català segueix sent escadussera. Només cal anar a un quiosc o una llibreria per adonar-se’n; la majoria de les publicacions no són en aquesta llengua. Per a suplir-ho, des de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC), de la qual Valors forma part, històricament ha dut a terme el Supermercat de les Revistes, ara rebatejat iQuiosc.cat, com l’aplicació que permet descarregar-se aquestes revistes via internet, tauletes i mòbil. Precisament, aquest mes d’abril tindrà lloc una nova edició d’aquesta fira a Martorell, al Baix Llobregat. Però és obvi que amb això no n’hi ha prou.
Un país que llegeix cada vegada més llibres, seria normal que també llegís més revistes, sobretot tenint en compte l’excel·lent oferta que hi ha en tots els àmbits d’interès de la ciutadania, amb capçaleres que han ajudat a explicar el país des de fa molts anys i d’altres de noves que ajuden a interpretar-lo a dia d’avui. Cal, doncs, una vegada més, fer una crida perquè –més enllà del suport que puguin prestar les administracions, totalment necessari– els ciutadans facin cada mes “el seu Sant Jordi” comprant revistes en català o subscrivint-s’hi. No perquè siguin en català, alerta, sinó perquè són bons productes. Costa més, segur, que comprar un sol llibre el dia assenyalat, però la cultura catalana no serà plena fins que les revistes en català gaudeixin del lloc que mereixen a les llibreries i quioscs.
* Pòrtic de la revista Valors del mes d’abril de 2017.
