Articles

Arxiu d'articles seleccionats de la revista Valors

Ramon Besa: “El futbol s’està convertint en un joc perillós”

Maria Coll


Avui és un dels pocs dilluns d’aquest any que a Barcelona pràcticament ningú parla de futbol. El Madrid ha guanyat la Lliga. Nosaltres, però, trencarem al silenci. A la redacció del diari El ‘País’, ja ens espera Ramon Besa, expert en periodisme esportiu, amb qui volem reflexionar sobre la importància del futbol a la societat actual i en la nostra conducta.

Ramon Besa (Perafita, 1958) és un reconegut periodista esportiu i mestre de diverses generacions. Actualment és redactor en cap del diari ‘El País’, però també col·labora amb d’altres mitjans de comunicació com Catalunya Ràdio, Ràdio Barcelona o Rac1. Amb anterioritat, va ser redactor del diari El 9 Nou i cap d’esports del diari Avui. És professor de periodisme de la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna i dels Màsters de Periodisme de Les Heures. És un apassionat els esports i especialment del F. C Barcelona i de la seva història.

Ha publicat diversos llibres: Maradona, una història efímera, dins la col·lecció “Biblioteca bàsica del F.C. Barcelona” (1998, Barcanova Esports); Del genio al mal genio (1999, Dèria Editors) -un recull d’articles periodístics-; Petita Història de la Masia del Barça (2012); i conjuntament amb Marcos López, La jugada de mi vida (Malpaso, 2016), la biografia d’Andrés Iniesta. La seva professionalitat ha estat reconeguda amb diversos premis: Premi Ciutat de Barcelona de periodisme (2000), Premi Quim Regàs de Periodisme (2008) i Premi Internacional de Periodisme Manuel Vázquez Montalbán (2009).

L’entrenador del Liverpool, Bill Shankly, va dir “alguns creuen que el futbol és només una qüestió de vida o mort, però és molt més important que això”. Donem massa importància al futbol?
Sí, li donem massa importància, perquè el futbol no deixa de ser un joc i aquest és l’element que el fa gran. Qualsevol nen, de qualsevol país, sap jugar a futbol, perquè és un joc lúdic i perquè com a tal té grans avantatges. El problema és que hem inflat tant la pilota que un dia rebentarà. De fet, en els seus inicis, els nens que jugaven a futbol estaven mal vistos per les classes benestants. Però un dia aquestes en van descobrir els seus beneficis. I des d’aleshores, la pilota s’ha anat inflant, inflant… I només quan rebenti la tornaran altre cop al pati. I, només serà en aquest punt, quan el futbol recuperarà el seu esperit natural: passar una bona estona i no ser una qüestió de vida o mort.

Seguint la seva metàfora, quina previsió fa respecte el possible moment d’esclat del món del futbol?
Si tenim en compte els drets televisius o els negocis que s’estan duent a terme entorn del futbol, hem de considerar que aquesta indústria inflada, en un moment o altre, com ja va passar en el cas de la construcció, pugui explotar. I, com a persona que sempre m’ha interessat el futbol, em sap greu que hi hagi sectors que només els interessi el negoci a l’entorn del futbol. El futbol és una de les coses més maques que s’han parit en aquest món i l’estem convertint en una joguina molt perillosa. Per exemple, és molt difícil que es puguin sostenir les quantitats que es paguen per fitxatges o traspassos per a certs futbolistes. O, des del punt de vista de l’esperit del futbol, quin sentit té que un xinés compri l’Espanyol o rics de les exrepúbliques soviètiques es facin amb clubs europeus? Això és pur negoci i s’allunya de l’esperit del joc.

S’afirma que més d’un 1% del PIB espanyol depèn del futbol professional. I el gran negocis són les retransmissions televisives.
Els homes dels temps han convertit una petita secció televisiva en un gran espectacle. Els telespectadors només volem saber si demà hem d’agafar el paraigua, però ells ensenyen fotos, curiositats, etc. Amb el futbol ha passat el mateix. Hem comprat una gran indústria audiovisual, però a partir d’una cosa tan normal com és un partit de futbol. I, així, el futbol cada cop depèn més d’una comandament a distància i menys d’una entrada. El futbol s’ha convertit en un xou televisiu i com a tal em fa preveure del risc que la bombolla peti.

Per tant, quin grau de responsabilitat tenen els mitjans de comunicació en la creació d’aquesta bombolla futbolística?
Tota, perquè aquesta producció és molt barata. Avui no ens cal ni tenir els drets d’un partit per parlar-ne. Abans si una cadena no televisava una cosa, no hi intervenia. Ara, a través de tertúlies, programes de baix cost, parlem de coses que nosaltres no hem emès. En aquest moment la informació és substituïda per l’opinió perquè aquesta és banal, innòcua i no penalitza, i es pot allargar hores i hores. Per això reivindico que deixin el futbol en mans de qui els agrada i no en mans d’aquells que busquen popularitat i espectacle. Fa uns anys els periodistes d’esports escrivien amb pseudònim per no gastar el cognom ni quedar marcats abans d’arribar a una secció més seriosa. De fet, gent com l’Antoni Bassas o en Jordi Basté van començar a la secció d’esports.

A la facultat recordaven la mítica frase: “Quien vale, vale, y sino para deportes”.
Ara és tot al contrari. Els periodistes d’esports s’han convertit en estrelles, surten a la televisió i tothom coneix el seu nom. Són una mena d’star system. I d’aquesta manera ens estem allunyant de l’esperit natural del futbol. Si avui una cadena de televisió s’inventés un partit de futbol inexistent, la gent s’ho creuria, perquè no falta anar al camp per parlar de futbol. I això, per se, és nociu. Per exemple, l’hoquei sobre patins no es televisa perquè la pilota no es veu i, per tant, com que no és un esport audiovisual no té impacte; en canvi és un esport popular perquè la gent ha d’anar a la pista a veure’l.

Per tant, es pot parlar de futbol sense participar d’aquest espectacle?
De vegades reneguem dels joves, però avui estan molt més ben preparats que nosaltres. Hi ha molts entrenadors de Segona Divisió i de Regional que tenen grans coneixements de futbol. Ja no estem parlant d’una qüestió de voluntarisme. Ara bé, el dia que arriba una càmera i la rutina es converteix en notícia, no tothom sap assumir el canvi. Dit d’una altra manera, el que no sabem gestionar, és el pas a la fama. Cada cap de setmana es juguen molts partits. Quants són notícia? Pocs. S’ho han passat bé jugant? Sí. Doncs ja és suficient. Aquest hauria de ser l’esperit.

Èticament, som poc crítics amb el futbol?
Sí, però, en això, hi ha modes. Ara, per exemple, es denuncien molt les agressions en partits de futbol escolar. Agressions que han passat gairebé sempre, però que ara es graven i es pengen a les xarxes socials. Per tant, amb la tecnologia els codis fins ara establerts dins dels camps s’exterioritzen. Certament, però, avui també estem en un marc més violent. Hi ha una radicalització de la societat, el punt mig ha desaparegut, i tornen a aparèixer grups ultres. I, això, en l’esport es visualitza especialment. I, a més a més, avui tots els pares creuen que tenen a casa un Messi en potència. Si un nen nascut a Rosario triomfa, per què el meu no pot fer el mateix? Els pares no van a veure jugar el seu fill, van a veure’l guanyar! Per tant, el tercer factor és l’èxit. Un dels grans valors que s’ha prostituït. (…)

Si voleu llegir l’entrevista sencera, acudiu als nostres punts de venda o compreu-la directament a l’iQuiosc.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *