Migració

Nova barrera per accedir a Europa: el mur a Hongria

Un immigrant creu la frontera entre Sèrbia i Hongria, en una imatge dels darrers mesos: Font: 324.cat

Un immigrant creu la frontera entre Sèrbia i Hongria, en una imatge dels darrers mesos: Font: 324.cat

És el gran tema -informativament parlant- de l’estiu: la greu situació que es viu a Grècia i a Itàlia per la massiva arribada d’immigrants procedents de Síria i Afganistan en el primer dels casos i de l’Àfrica de l’Est -via Líbia- en l’altre. Però també l’inhumà espectacle de veure com alguns d’aquests immigrants -els de parla anglesa- intenten arribar posteriorment al Regne Unit a través de l’Eurotunel, que uneix Calais -al nord de França- i Dover -al sud d’Anglaterra-.

I és que, si bé els titulars se’ls enduen en aquests moments les imatges d’immigrants arribant amb barques a la illes gregues del Mar Egeu, no és menys cert que un cop arribats a Grècia o a Itàlia l’objectiu d’aquestes víctimes de les guerres civils que assolen els seus països queda encara molt lluny, perquè la majoria es dirigeixen cap a Alemanya i els països nòrdics, que tenen unes polítiques d’acollida generoses.

Això, en el cas dels immigrants que arriben a la UE per Grècia, fa que hagin de travessar diversos països -Macedònia, Bulgària, Sèrbia- abans no arribin a un territori de la Unió connectat amb la resta d’estats membres, on és molt més fàcil moure’s i buscar un emplaçament més o menys definitiu.

Grècia, doncs, és en aquest sentit una mena de miratge, perquè si bé els immigrants poden considerar que ja han trepitjat territori de la UE quan toquen Lesbos, Chios o Kos i reben un paper que així ho indica, la realitat és que la baixíssima taxa de visats que el país hel·lè concedeix provoca que els immigrants acabin vivint l’arribada a aquest país com un simple tràmit en un viatge molt més llarg. Un recorregut on probablement tornaran a ser il·legals -travessen països que no pertanyen a la Unió Europea i tampoc a l’acord de Schengen– fins aconseguir entrar a Hongria via Sèrbia, el corredor natural d’accés al cor de la Unió Europea.

I aquí és on ha decidit intervenir l’autoritari govern hongarès de Viktor Orban, que el mes de juny va anunciar la construcció d’una valla de 175 quilòmetres i quatre metres d’alçada en tot el territori que limita amb Sèrbia per impedir que els immigrants entrin definitivament a la zona Schengen. Cal tenir en compte que més de 32.000 persones van sol·licitar asil polític a Hongria entre gener i març de 2015.

“Hongria no volia cap de les seves obligacions legals ni cap acord internacional” duent a terme aquesta iniciativa, ha afirmat el titular d’Exteriors del govern hongarès, Péter Szijjártó, en recordar que altres països de la Unió Europea també defensen les seves fronteres amb filats, en referència als límits fronterers de Turquia amb Grècia i Bulgària. També ha recordat que “ciutats espanyoles al nord de l’Àfrica” es defensen de la mateixa manera de la pressió migratòria.

En efecte, el govern hongarès -conegut per la seva retòrica antiimigració- no fa més que aplicar les receptes clàssiques per mitigar els efectes de problemes eterns com el de la immigració. Mentrestant, però, els immigrants que venen del Sud ho tindran encara una mica més difícil. JOAN SALICRÚ

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *