Articles

Arxiu d'articles seleccionats de la revista Valors

“Nosaltres”, per Marta Roqueta


L’estudi de la UNESCO l’Estatus internacional sobre l’ensenyament de l’Holocaust analitza llibres de text de més d’un centenar de països del món, amb l’objectiu de saber com tracten l’extermini de jueus durant la II Guerra Mundial. Segons l’informe, si bé una seixantena l’expliquen d’una forma explícita, llibres de Nova Zelanda, Palestina o Nepal no en fan cap referència. Als llibres de text dels estudiants de Lausana (Suïssa) s’ubica l’Holocaust en el marc de la Segona Guerra Mundial, però no se’n parla de forma específica. Els alumnes de Berna, però, sí que l’estudien amb detall. Una situació semblant també passa entre els estats del Canadà.

El més interessant és l’anàlisi sobre com s’explica l’Holocaust a partir de la història de cada país. A la Xina, per exemple, es relaciona amb les atrocitats que el govern del Japó –aliat de Hitler–, va cometre a Nanjing el 1937. En canvi, llibres japonesos defineixen el règim alemany, italià i japonès com a feixistes, però no fan cap comparació entre governs. També se centren en les causes i conseqüències de la II Guerra Mundial, el rol de Hitler i en Auschwitz, però no aprofundeixen en les causes i les conseqüències dels diferents tipus de persecució i violència que es van desenvolupar durant el conflicte.

A l’Índia, el relat canvia en funció del color del partit que governi en el moment en què s’editen els llibres. A llibres de text ruandesos, el relat sobre l’Holocaust serveix per il·lustrar la singularitat del genocidi que el país va patir el 1994. Se’n destaca la seva rapidesa i brutalitat, així com el fet que, a diferència de l’Holocaust, la implicació de la gent del carrer “el va convertir en un crim col·lectiu, en comptes d’un de perpetrat per uns quants líders”.

A la dita popular de “la Història l’escriuen els vencedors”, caldria afegir-hi que, sobretot, l’escrivim nosaltres. Tot allò que passi en altres països serà digne de ser recollit en la mesura que ens afecti. Fins i tot, com en el cas de l’Holocaust, si serveix per delimitar les dimensions de la nostra pròpia desgràcia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *