Articles

‘Ningú en queda exclòs’ per Marc Badia

D’un temps ençà els castells s’observen des de vàries òptiques i no només des de l’estrictament convencional, la qual es basa en la realització d’estructures físiques. Es reconceptualitza el fet casteller, es comença a parlar, debatre i escriure sobre els valors de les colles i els castells, del seu potencial integrador, de la seva capacitat d’acollida, etcètera.

Les colles castelleres tenen unes característiques socials i culturals molt determinades. Parlar d’intergeneracionalitat, treball en equip, preeminència del grup per sobre del individu, també d’interculturalitat; són només uns quants exemples de valors i característiques que, sortosament, es donen en l’esdevenir de les colles en la seva dimensió social.

Ningú resta exclòs de l’activitat castellera malgrat no surti a la foto, tothom hi té cabuda independentment del seu origen, sexe, edat, identitat, classe social, religió, pertinença ètnica… Les colles són un espai de participació i d’inclusió on, entre d’altres processos positius, hi trobem el fenomen de la integració social.

El grup s’adapta a les singularitats (a nivell físic, a nivell relacional –constitució de relacions significatives amb membres del grup-) del nou individu que s’incorpora a la colla i viceversa. Però, quins són els elements que faciliten i/o fan possible aquesta capacitat d’acollida i integració de qualsevol persona per part de les colles? A continuació se n’exposen uns quants:

–Ajuda mútua i treball cooperatiu. La realització d’un castell depèn de la totalitat dels membres d’una colla. Existeix una relació de dependència, cooperació i ajuda entre els castellers que fa possible l’èxit, o fracàs en una minoria de les vegades, de la construcció. Qualsevol persona que hi participi tindrà un rol important a desenvolupar sempre en col·laboració amb d’altres. L’acte de construir un castell és cooperatiu i no competitiu.

–Activitat per a tothom. Qualsevol persona, independentment de les seva edat i característiques, serà benvinguda i valorada en una colla castellera. Se li assignaran, des del moment de la seva incorporació, responsabilitats en les diferents construccions castelleres. Tanmateix la participació en aquest fet cultural també significa una activitat conjunta per a moltes famílies, parelles o grups d’amics.

–Compromís lliure. La diversitat d’opcions personals en quan al grau d’implicació és un altre factor que possibilita la participació en el món casteller d’un amplíssim ventall d’individus. No es discrimina a ningú pel fet d’assistir a més o menys assajos d’una colla. Lògicament però qui adopti un compromís més alt tindrà, en principi, un major grau de responsabilitat en la realització d’un o varis castells.

–Multiplicitat de tasques. La sostenibilitat de les colles castelleres no només depèn de la quantitat i qualitat dels castells que fan, sinó també del treball de moltes persones que no necessàriament tenen un càrrec dins la junta directiva o tècnica de l’entitat. Existeixen tasques a realitzar tan o més importants que el fet de pujar: Organització d’activitats socials, donar suport puntual a l’equip de canalla, fer-se càrrec del manteniment del local d’assaig…

–Gratuïtat. Ningú ha de pagar per a fer castells, l’activitat en sí és totalment gratuïta. Això no vol dir que les colles no cerquin ingressos via quota de soci o que algunes activitats socials tinguin un cost. Però el que realment importa és la gratuïtat del fet casteller independentment de la plaça on es realitzi, tan per qui el practica com per qui l’observa.

Aquests característics que s’acaben d’exposar són importants per a portar terme un procés d’acollida i integració satisfactori dels nous individus que s’incorporen, i també per mantenir la fidelitat i pertinença dels castellers antics vers les seves respectives colles. Però l’element principal que facilita l’acollida i la integració es basa en la capacitat de les colles de mostrar-se obertes, dinàmiques, participatives, horitzontals… En l’adopció d’una cultura integradora on es visualitzi el fet casteller des d’una òptica multidimensionada i no excessivament tradicional.

Marc Badia és membre dels Marrecs de Salt

*Aquest article forma part del mogràfic sobre els valors dels castells publicat a la revista Valors  nº97.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *