Valors.org

Manuel Milián Mestre, polític i periodista Tot i ser llicenciat en Geografia i Història, sempre ha compaginat aquestes dues professions. Director d’estratègia i comunicació de Foment del Treball (1983-1989) i diputat pel PP (1989-2000). Ha treballat i col·labora en diversos mitjans de comunicació.

Manuel Milián Mestre ens rep en el seu despatx de la quarta planta de Foment del Treball, entitat de la qual coneix tots els més petits detalls. Encara que fa molts anys que Milián Mestre va arrelar la seva carrera professional a Catalunya, mai ha perdut connexió amb la seva terra d’origen, Morella, el País Valencià.

Què és per a vostè la política?

La política, en el seu concepte filosòfic, és l’art de l’enteniment i la governació dels pobles i, sobretot, de la defensa del servei públic a favor de la societat civil i dels ciutadans. No entenc una política que no sigui de servei als ciutadans. Per tant, per a mi no són polítics aquells senyors que perverteixen la política convertint-la en el seu instrument de millora personal o patrimonial.

Tendim massa a restringir el concepte “política” en l’àmbit parlamentari?

El Parlament té una funció que a partir de diverses fases ve determinada en el seu origen pel concepte atenenc de la política, és a dir, com a àgora, lloc on es reunia el poble (demos), que era qui decidia el que es feia. Després es va crear el Senat romà i aquest va evolucionar a tranques i barranques fins al “parlamentarisme” medieval. I, amb canvis, al segle XVIII arriba fins avui. La legitimitat del parlamentarisme és històricament indiscutible.

Fins a quin punt podríem prescindir de la política?

Impossible. Els pobles que no tenen política són dominats per tirans. No hi ha cap societat, de qualsevol època, que no tingui una autoritat, ja que sempre algú ha d’establir un ordre intern. Ara bé, si aquest concepte d’autoritat no està reglamentat en el joc de representació qui l’exerceix es converteix en un tirà que domina la societat.

Avui s’ha perdut aquesta idea de política com a servei públic?

Sí, l’han destruïda. Tot i haver arribat a un moment en què la política s’ha constituït de forma universal i democràtica algú encara pot corrompre el sistema a través de dues formes: per tirania d’un personatge que domina democràticament, com va fer Silvio Berlusconi, o aplicant de forma capritxosa un poder majoritari assolit de forma democràtica. Ambdues formes són perversions del sistema. I és que la política ha d’anar unida a la ètica. Si falla una, falla l’altra.

No condemnem tot el sistema per unes quantes pomes podrides?

En aquest moment hi ha un desgast molt gran de la democràcia perquè té un problema molt seriós: la corrupció. I això només es pot corregir judicialment i de forma exemplar. És a dir, si un banquer fa una malifeta, se l’hauria d’agafar i empresonar-lo trenta anys. Perquè el capitalisme és fruit de l’ètica protestant i ells, robant a tort i a dret, han pervertit el sistema. Si el sistema econòmic sense ètica no pot existir, menys el sistema democràtic.

Està d’acord en què professors i professionals de prestigi ocupin ministeris i conselleries encara que no dominin l’esfera política?

Sí, és saludable perquè són aires nous i no venen contaminats. Jo vaig estar tres legislatures al Congrés de Madrid i després vaig fer de consultor d’empreses. A la cambra, però, hi ha molta gent que no deixa la política perquè no sap què farà després. Aquest és el problema. El Congrés està ple d’alts funcionaris sense carrera. I quan un govern no supleix la manca de suficiència acadèmica amb la intel·ligència, enfonsa el sistema. L’actual president de la Generalitat va rebre molts “nos” quan buscava independents per fer de consellers al seu govern. Molts partits van tenir problemes per trobar regidors.

Avui és un sacrifici dedicar-se a la política?

Té sentit que el cap del govern espanyol guanyi 75.000 euros l’any? És una misèria. Aleshores què? Busquem gent competent que ara guanya cinc milions d’euros l’any per què es dediquin a la política? Sens dubte, els que diuen sí actualment se sacrifiquen. Hauríem de tenir menys polítics però més ben pagats perquè així tindríem gent més ben capacitada.
Per tant, la professionalització de la política ha contribuït al seu desgast.
Mai he estat partidari de la professionalització de la política. És una causa d’aquest desastre. Personalment el concepte professionalització m’agrada quan es tracta d’una proposta fiscalitzada des del parlament i les institucions.

Expliqui això...

No em fa cap por que una persona competent es dediqui molt de temps a un càrrec si aquest està controlat per les institucions. No tindria sentit que un professional fora de sèrie abandonés la política perquè la llei li marca un període màxim. Entenc que això es fa per evitar la corrupció, però no té sentit. No podem malversar el talent de persones... El problema és que els partits polítics emportats per la inèrcia i els seus interessos prorroguen càrrecs a gent que no han demostrat la seva solvència.

Per tant, hi ha pressions, encara que s’intentin dissimular...

Als Estats Units els lobbies defensen uns interessos. Aquí, en canvi, existeixen, però no estan legalitzats. A Espanya no sabem qui finança els partits ni qui hi ha darrera. I això és el principal focus de la corrupció. Quan mates la transparència en el finançament dels partits mates la possibilitat de descobrir la font de la corrupció.

...

Si voleu rebre tot el contingut d'aquesta entrevista envieu en mail redaccio@valors.org