Articles

“Les mines de la vergonya” d’Arpad Pou

Prologava Borges que quan Dante Gabriel Rossetti va llegir la novel·la Cims borrascosos li va escriure a un amic que l’acció transcorria a l’infern, encara que els llocs tenien noms anglesos. Una cosa similar passa a les mines de la muntanya boliviana de Sumaj Orcko, a Potosí –avui anomenada Cerro Rico-, però amb noms quítxues i espanyols. A l’infern de les mines viu el diable. És una deïtat construïda amb minerals pels primers miners i acoblada amb fang per donar-li la forma de monstre, on els ulls, fets de vidre, representen un presagi de bona sort i protecció als seus nebots, els que responen a la preeminència del Tío, nom venerat per cada un dels fidels. La boca sempre està oberta per rebre les seves ofrenes: coca, k’uyunas (cigars) i aiguardent. I del seu cos vermellós emergeix un fastuós fal·lus com a símbol de virilitat i força.

Els homes de les mines contemplen les ombres a la caverna, encadenats a la seva pròpia tomba. L’aire polsegós s’enfila fins als ossos consumint-los lentament a més de 40 graus. Els esvorancs són grisos i humits i fàcilment es perd consciència entre el dia i la nit en una muntanya volcànica que, en temps de l’Imperi Inca, va arribar a assolir els 5.183 metres d’altitud sobre el nivell del mar i que va minvar a 4.700 metres a causa dels inesgotables túnels que van executar els colons espanyols a l’abril de 1545, quan van saber que un pastor, Diego Huallpa, va trobar, durant una nit ben fosca, palletes de plata que brillaven intensament a les faldes del turó.

A Les venes obertes d’Amèrica Llatina, Eduardo Galeano va estimar que uns 8 milions de persones havien mort entre les roques derruïdes per les explosions dels perforistes i per la inhalació de miasmes calentes i pudents, plenes de silici i arsènic. La silicosi ha enfonsat la vida a milions de miners que prematurament es jubilen entre els 35 i 40 anys refugiant-se a ciutats veïnes de menys de 3.000 metres d’altitud. En el turó s’han extirpat ja 46.000 tones mètriques de mines de plata que representen només un 30 per cent de la seva extensa totalitat. Són els interessos capitalistes d’Occident i Orient els botxins d’aquests infatigables treballadors a la recerca del seu últim filó de plata.

Arpad Pou és psicòleg i membre de Termitas y Elefantes

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *