Valors Revista

Consulta el fons editorial de la revista Valors

Desembre 2016

Les emocions

Susan Sarandon, actriu nord-americana compromesa amb diverses causes, va assegurar unes setmanes abans de les eleccions a la presidència dels Estats Units: “No voto amb la vagina”. Va defensar el fet que una dona ocupés el despatx Oval, però sobretot que ho fes la dona adequada. “La por a Donald Trump no és motiu suficient perquè doni suport a Hillary Clinton tenint en compte el seu historial de corrupció”, va afegir. Una afirmació com aquesta i la conseqüent victòria contra tot pronòstic de l’empresari nord-americà han generat una pregunta: Com vota la gent? Una de les tesis més sustentades per a la majoria d’analistes és que cada vegada les emocions tenen un pes més gran en els resultats electorals. És a dir, acudim a les urnes amb més adrenalina i sentiments que raonament. La política emocional, com també es va poder detectar en el referèndum sobre el Brexit, guanya la partida.

Avui, però, les emocions no solament s’imposen a l’àmbit polític. També, per exemple, parlem de màrqueting emocional o neuromàrqueting. Es calcula que un 99 per cent de les vendes són resultat d’un impuls i no d’una decisió raonada. I les empreses aprofiten aquesta dinàmica per intentar conquerir les emocions dels consumidors. De fet, avui moltes companyies ja no ofereixen productes, sinó valors, desitjos, anhels, aspiracions o sensacions. I Nadal és una bona època per comprovar aquest canvi emocional en el consum.

És evident que l’home és un ser emocional, per tant, és bo que parlem obertament d’emocions, que l’externalització d’aquestes no sigui considerada una debilitat, que l’educació emocional formi part dels plans educatius de moltes escoltes del país, que el mercat estigui inundat de llibres sobre la gestió de les emocions… Però també cal desgranar conceptes. Per exemple, no podem confondre emoció amb sentiment. I, com que tots els extrems són dolents, també ens hauríem de preguntar: Pot arribar a ser perillós actuar impulsats per les emocions, sense la compensació de la raó? On ens pot conduir la política emocional i qui se’n beneficia? Quan actuem moguts exclusivament per les emocions els ciutadans ens convertim amb marionetes? El director de La Vanguardia, Marius Carol, després de la victòria de Trump assegurava en el seu bitlleti diari: “És necessària una revolució de la intel·ligència abans que el planeta sigui un lloc insuportable”. Potser aquesta és una visió excessivament catastrofista del futur, però la victòria dels impulsos conduïts per les emocions, sense certa dosi de racionalització, en aquest moment és com a mínim perillosa.

Continguts