Valors Revista

Consulta el fons editorial de la revista Valors

Octubre 2016

La por

Hobbes va escriure: “El dia que jo vaig néixer, la meva mare va parir dos bessons: jo i la meva por”. I és que ningú s’escapa de la por. Tothom en té una o altra, o moltes. La llista és personal i en alguns punts compartida, perquè hi ha pors individuals i pors col·lectives. El filòsof i pedagog José Antonio Marina es declara a Anatomia del miedo “expert en pors” i assegura que la voluntat de deslliurar-nos-en ha estat el fil conductor de la història de la Humanitat. Una fita condemnada al fracàs perquè la por forma part de naturalesa humana.

Darrerament, però, algunes notícies ens alerten d’un increment de la por (escenes de pànic lligades a amenaces terroristes, reaccions a crisis sanitàries, augment de diagnòstics d’atacs de pànic, etc). Si tenim en compte que, a diferència dels nostres avantpassats, la societat actual és més segura i menys violenta, podem qualificar-nos avui de societat poruga? I, per tant, qües-tionar-nos: hi ha un fonament real darrera de les nostres pors?
Provocar por és molt rendible. Marina recorda que si una por, lleu o aguda, s’imposa sobre els humans, aquell que pot suscitar aquesta sensació d’alguna manera s’apropia de la voluntat de la víctima. De fet, té a les seves mans un poder incalculable. Conscients d’això potser hauríem de preguntar-nos, qui crea les pors actuals? A qui l’interessa que el món tremoli? Quins beneficis en treu? En som conscients dels interessos que hi ha darrera les nostres pors? Tenint en compte que la por és un dels elements més contagiosos que existeixen, què podem fer perquè no es propagui?

Malgrat els experts asseguren que tenir una mica de por també és bo –ens manté alerta i ens fa menys temeraris i imprudents, és a dir, ens protegeix–, convé pensar si la societat treballa per construir ciutadans valents –tipus que, com a mínim, són capaços de dissimular les seves pors– o, a través de diverses vies, contribuïm més a incrementar les pors personals i col·lectives. Per exemple, des de totes les estructures educatives preparem els infants per tal que afrontin les pors o només amb la finalitat que reconeguin els perills i els temin? Els mitjans ajuden a apaivagar les pors col·lectives o les atien?

Amb aquest número segurament no vencerem cap de les pors que ens neguitegen, però si parem un moment per fer-nos en conscients i silenciem els sorolls que les envoltem, potser podem descobrir-ne el seu origen, i arribar a la conclusió que es podem sufocar i que una de les coses més absurdes, malgrat la seva generalització, és tenir por a la por.

Continguts