Valors Revista

Consulta el fons editorial de la revista Valors

Abril 2006

La Interculturalitat

Una de les característiques del nostre temps és que tot passa molt de pressa. Allò que ens anunciaven que s’esdevindria en el futur, no ens ha n’hem adonat i ja és una realitat. No sempre, però, ens preparem mentalment, convivencialment, políticament a la mateixa velocitat, i llavors els esdeveniments ens depassen. Fins fa només alguns anys, les cultures s’ubicaven en diferents espais geogràfics. Les estudiàvem a l’escola en documentals televisius, revistes especialitzades o viatges turístics. Les diferents cultures ens podien semblar més o menys interessants, però quasi sempre ens despertaven molta curiositat. Actualment en espais geogràfics molt estrets, per exemple una comarca, una ciutat, hi conviuen cultures diferents. Ara, doncs, les cultures ja no són només un motiu d’estudi sinó sobretot un motiu de convivència.

Tot i que fa temps que s’intuïa que això passaria, sembla com si aquest fenomen de la interculturalitat hagi sobtat la majoria de ciutadans. Fins fa poc per apropar-nos a d’altres cultures, ètnies o religions, havíem de sortir a trobar-les, viatjar, desplaçarnos al lloc d’origen. Era un opció més que una necessitat. Avui dia acostar-se a d’altres cultures i cosmovisions, ja no és quelcom opcional, sinó vital i imprescindible per una convivència social pacífica. Ara, doncs, urgeix que entre tots trobem uns fonaments sòlids i el més universals possibles per a la interculturalitat que vivim, perquè sinó som capaços de cimentar la interculturalitat en substrats reals i sòlids, la convivència multicultural es converteix en font de patiment i de conflicte.

La interculturalitat s’inicia en la fraternitat existencial i culmina en l’alegria de la trobada. No es tracta d’acceptar amb un cert fatalisme haver de conviure amb persones d’altres cultures, sinó que la convivència ha de ser expressió de la justícia i de la joia de voler compartir amb el altres. El contrari d’aquesta perspectiva condueix a una societat a la defensiva, que cerca solucions basant-se en la por, és a dir, en el criteri de la força o del domini. D’aquesta manera només podrem assolir una convivència falsa, on cadascú viu al costat de l’altre i un carrer, un barri o una zona determinada, esdevenen una nova forma de frontera. És necessari que entre tots, els que venen de fora i els que som d’aquí, cultivem valors de fraternitat, llibertat, justícia, solidaritat… aquells valors que ens permetin edificar una veritable convivència.

Continguts