Intel·ligència

Aquest novembre, a ‘Valors’, els diferents tipus d’intel·ligència

Ja fa molt anys que la intel·ligència s’ha deixat de relacionar directament amb el grau de coneixement que té una persona. El filòsof grec Aristòtil, en el segle II a.C, ja afirmava, que “la intel·ligència consisteix no solament en el coneixement, sinó també en la destresa d’aplicar aquest a la práctica”. Malgrat tot ens hem obsessionat en fer test d’intel·ligència als nostres infants i marcar-los amb etiquetes identificatives: llest i deficient. Els experts consideren que “la cosa més idiota que és pot fer és un test d’intel·ligència ja que aquesta només es pot avaluar observant la persona. I és que, cal tenir en compte, que no tots els savis són globalment intel·ligents. La intel·ligència humana, com va definir Howard Gardner, está formada per múltiples intel·ligències —lingüística, lògica-matemática, espacial, musical, emocional…- i ningú és destre amb totes i tothom és més hábil amb alguna d’elles. Potser un científic expert en física quántica no és hábil fent amics. O un empresari d’èxit ha estat incapaç de llicenciar-se en empresarials. Cada camp requereix un tipus d’intel·ligència diferent. Per tant, ha arribat el moment d’acabar amb etiquetes estigmatitzadores que ens poden marcar la personalitat i el futur.

Amb la voluntat de trencar una llança a favor d’algunes d’aquestes intel·ligències i conèixer-les amb més profunditat, abordem el tema en aquest número amb el neuròleg, Antoni Ribas; l’expert en intel·ligència emocional, el professor Pablo Fernández Berrocal [extracte de l’entrevista]; el coordinador del máster en Intel·ligència Artificial que formen conjuntament diverses universitats de Catalunya, Ulises Cortés, i, finalment, el teòleg i filòsof, Francesc Torralba, que ens parla de la darrera intel·ligència descoberta, la intel·ligència espiritual. Torralba és l’encarregat de protagonitzar el número a la portada.

En aquest número de novembre de Valors no podem deixar passar l’actualitat política espanyola, marcada per l’anunci del final d’ETA. En parlem amb Antoni Batista, un dels grans especialistes catalans en el conflicte basc, que acaba de publicar Catalunya i Euskadi. Nació còncava i convexa. Amb ell [extracte de l’entrevista i vídeo] apuntem possibles camins de ruta per a dur a terme el procés de reconciliació a la societat basca que ens porti a la veritable pau. Un procés que requerirá d’una veritable intel·ligència.

Podeu recuperar la versió radiofònica del monográfic escoltant el Valors a peu de carrer emès aquest diumenge passat i que inclou una entrevista al mateix Pablo Fernández Berrocal i un conte explicar per Maria Bassas, del col·lectiu Vivim del Cuentu, aquí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *