Valors Revista

Consulta el fons editorial de la revista Valors

Setembre 2014

La identitat

Fa uns anys es va posar de moda fer arbres genealògics, que indiquen un llinatge, un lloc geogràfic, una història… I és que quan naixem l’ADN ens marca si som alts o baixos, el color dels cabells i dels ulls o el to de la pell, però al llarg de la vida nosaltres podem forjar la nostra pròpia personalitat: llimar la nostra aspresa, potenciar la intel·ligència i aprendre a dominar el nostre comportament, o tot el contrari. Però l’entorn on l’individu neix mai és indiferent en la seva construcció. Ho pot ser en major o menor mesura, segons la seva pròpia decisió, però sempre deixa petjada. Pensem un moment. Seriem els mateixos si no haguéssim nascut on ho hem fet? Parlaríem la mateixa llengua? Ens expressaríem de la mateixa manera? Tindríem la mateixa manera de fer, el mateix tarannà? Tindríem els mateixos gustos culinaris, culturals o paisatgístics?

Ara bé, en un món globalitzat com l’actual i en què el moviment de població en el planeta és constant i la mescla de cultures, races i religions en una ciutat una realitat, resulta inútil obviar un problema com és el xoc identitari. Que el lloc de naixement sigui una marca no vol dir que òbviament elements d’altres cultures al llarg dels anys no es puguin incloure en la motxilla de la pròpia identitat. Però això demana un procés, tant per part del nouvingut, com per la societat d’acollida. Negar que el món s’encamina a generar individus amb identitats cada cop més complexes només ens conduirà a restar cecs davant una gran quantitat de conflictes que tenen aquest element com a originari i que potser s’han iniciat a l’àmbit individual, però que sense una mediació correcte han transgredit, en alguns casos amb violència, a l’àmbit col·lectiu.

Però no ens enganyem: dir que la nostra identitat es pot engreixar al llarg d’una vida o que no pot ser única (és el cas de persones que han viscut a més d’un país, persones amb pares de dues nacionalitats, persones adoptades…) no vol dir que siguem “ciutadans del món”. La persona és com un globus aerostàtic. Pot enlairar-se i veure el planeta des del cel, tenir sensibilitat mundial, però un cable sempre el connectarà amb un lloc concret del planeta.

Aquest mes se celebra el Dia Mundial de l’Alzheimer. Els afectats d’aquesta malaltia han perdut la memòria. Acaben per no saber qui són ells, ni els seus, ni d’on venen, ni la seva història. El seu fil s’ha trencat; ja no tenen identitat. Aquesta malaltia, per tant, ens recorda que elements com el paisatge, la història, la cultura, la família, la llengua… també formen la nostra manera de ser. I si aquests elements tenen aquestes virtuts sobre nosaltres, s’han de conèixer, respectar i, si cal, reivindicar.

Continguts