Valors Revista

Consulta el fons editorial de la revista Valors

Març 2017

La desobediència

Tant l’obediència com la desobediència són considerats valors. L’obediència, però, entesa com l’acció d’executar allò que mana algú, generalment ens repel·leix. Quan una persona, apel·lant a una obediència cega, no deixa pensar, sentir o fer lliurement a una altra, la converteix en una esclava. Alhora, però, l’obediència, exercida sense despotisme, és una actitud responsable, de respecte a l’autoritat i d’aprenentatge de control de les nostres emocions i reaccions. I, per això, és important que l’autoritat expliqui perquè cal fer les coses que ens demana. La majoria dels pares aspiren a tenir nens obedients, però l’obediència no solament és cosa de nens.

I la desobediència? Indubtablement, també pot ser virtut. Alguns asseguren que la desobediència és el caos, la barbàrie i l’exercici de la llibertat màxima, és a dir, que un pugui fer el que li plagui. Res de tot això. Els actes de desobediència només s’esdevenen davant d’una situació injusta. La desobediència no critica que l’existència d’un sistema o d’un marc legal, sinó l’incompliment d’aquest o els abusos o tracte arbitrari que es puguin cometre. Els actes de desobediència demanen valentia, responsabilitat –cal acceptar les conseqüències que se’n derivin–, coherència i seny. Per exemple, amb la desobediència els nens creixen, maduren i guanyen en crítica.

La desobediència ha estat una reacció recurrent en la història de la Humanitat. I, gràcies a aquestes accions, la nostra civilització ha millorat en benestar i drets. No sabem si desobediència serà el mot clau de l’any 2017, però aquests primers mesos el seu ús ha estat recurrent als mitjans de comunicació. A Catalunya s’ha vinculat al judici contra l’expresident de la Generalitat Artur Mas, la consellera Irene Rigau i la vicepresidenta Joana Ortega, acusats de l’organització de la Consulta del 9-N. Als Estats Units també es parla de diversos gestos de desobediència contra les polítiques del president Donald Trump, en referència a les manifestacions setmanals que tenen lloc a les principals capitals del país.

Atenció, doncs, en no desvirtuar la paraula. No tot és desobediència. Els requisits de la desobediència són clars: l’acció ha de ser pública, il·legal –segons visió del poder–, ha d’emmarcar-se dins d’un estat de dret, pacífica i el desobedient ha de ser conscient de la seva acció i explicar-ne els motius, ja que l’objectiu és influenciar en l’opinió pública. La desobediència no és la queixa, demana un pas més. Per quines coses, per defensar quins drets, per a qui nosaltres desobeiríem? Avui, realment, estem disposats a entomar les conseqüències de la desobediència?

Continguts