Valors Revista

Consulta el fons editorial de la revista Valors

Setembre 2016

La comunitat

L’home està programat per viure en comunitat. No som individus solitaris en illes que naveguen sense comunicar-se ni interrelacionar-se. La comunitat és la forma fonamental de la sociabilitat. A diferència d’altres estructures socials com l’associació o la corporació, basades en relacions legals o institucionals, en les quals la persona és important segons el lloc que ocupa; en la comunitat la persona es relaciona amb els altres d’una forma primordial, directa i afectiva. La comunitat es basa en emocions com la lleialtat, l’afecte, l’amor, el sentiment de pertinença a un grup, etc. De fet, com una Matrioska russa, tots formem part de múltiples comunitats: la família, el cercle d’amics, l’entitat lúdica a la qual formen part (esportiva, política, ONG…) etc. Sens dubte, la comunitat és la millor unitat social en la qual l’home pot desenvolupar els valors amb els quals ha apostat viure.

Ara bé, malgrat ser la millor estructura, no tota comunitat pel fer de ser-ho és bona. Per exemple, hi ha comunitats que delimiten la llibertat dels seus membres, ofeguen l’individu. En podríem citar diversos exemples en el cas de comunitats religioses, ètniques o polítiques. Hi ha comunitats hermètiques, tancades i selectives. Contràriament, les comunitats són positives quan són obertes, integradores i inclusives. Quan permeten, gràcies a la interrelació entre els propis membres de la comunitat i amb membres d’altres, que la persona creixi. La comunitat ens permet desenvolupar valors que només adquireixen el seu màxim sentit de forma grupal, com la cooperació, la solidaritat, el compartir, etc.

La persona que creu en la comunitat tendeix a pensar en aquells que l’envolten, a treballar pel bé comú i no solament pel seu propi benefici. El nosaltres adquireix més valor que el jo. Ara bé, tenint en compte aquesta base per què, per exemple, no apostem per una educació més col·laborativa i en què l’estudi solitari de l’alumne deixi pas al treball en equip? I, en aquesta mateixa línia, per què no canviem les estructures de treball internes de moltes empreses? L’egoisme individual, la recompensa estrictament personal, limita l’aposta per la comunitat?

Però aquest tema també genera altres dubtes: Quan es treballa en comunitat sobre qui cau la responsabilitat? La comunitat es pot responsabilitzar de tot o hi ha temes que han de ser individuals? Actualment podem constatar una crisi valors comunitaris? L’individualisme ha guanyat la partida? Com desequilibra la balança la incursió de les xarxes socials i el món digital? Podem estar sols, però formar part d’una comunitat virtual. Analitzem el moment de joc.

Continguts