Articles

Arxiu d'articles seleccionats de la revista Valors

Josep Ramoneda: “Tots formem part d’una gran família”

Maria Coll


Conversem amb Josep Ramoneda en el despatx que el filòsof i escriptor té al carrer Ganduxer de Barcelona. No és la primera vegada que l’exdirector del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) discerneix sobre el concepte de “fraternitat”, altres vegades ja ho ha fet en els seus escrits a la premsa.

Com definiria vostè la Fraternitat?
El concepte de “fraternitat” és més vell que la Revolució Francesa. De fet, prové de la idea aristotèlica de trobar una “filia política” que doni sentit a l’existència. Ara bé, és veritat
que amb la Revolució Francesa és quan aquest mot adquireix una dimensió particular. I, és veritat també, que la Fraternitat sempre és la peça perduda de la Revolució. És parla més de llibertat i d’igualtat i la fraternitat sempre es deixa de costat.

I quin sentit creu que adquireix aquest tercer concepte?
La voluntat és donar una mica d’empatia al concepte de ciutadania. La ciutadania no és només un dret concedit per l’Estat vers els seus ciutadans, sinó també quelcom més: una relació afectiva, d‘empatia i de pertinença a una mateixa Humanitat. Té una certa ressonància amb la idea aristotèlica d’amistat.

Es pot considerar sinònim de Solidaritat?
Sí. La idea de solidaritat, però, tindria unes connotacions més concretes, mentre que el significat de Fraternitat seria molt més ampli. A mi m’agrada més la idea de Fraternitat perquè em sembla més igualitària que la idea de solidaritat. La solidaritat forma part d’aquestes grans idees de la Humanitat que són molt importants perquè en un moment donat han suposat un canvi, però que en realitat són sempre concessions del poderós cap a la víctima.

Vol dir que té un to caritatiu..?
Sí, en la solidaritat hi ha un punt de paternalisme. És una mica com la tolerància. I Déu me’n guard de posar aquest concepte en qüestió! La tolerància, però, en el seu origen, és el poderós que, malgrat creure que dius una bajanada, et deixa parlar. És a dir, d’alguna forma, el poder et perdona. És important, perquè a partir d’aquí es comença… però aquest tret s’ha de tenir en compte. I amb la solidaritat passa el mateix.

I aquesta concessió del fort a favor del dèbil no passa amb la fraternitat?
No, a diferència de la solidaritat, la fraternitat realment parteix d’una idea original que defensa el fet que tots formem part d’una mateixa gran família, d’una única Humanitat. No és un reconeixement des del poder, sinó un reconeixement mutu.

Això vol dir que no podríem parlar de fraternitat si els altres dos elements de la Revolució Francesa, igualtat i llibertat, no són una realitat?
Evidentment. La triada de la Revolució Francesa és perfectament coherent. La llibertat és l’autonomia de la persona, la proclamació del principi kantià que cada persona tingui suficient autonomia per pensar i decidir per si mateixa. I la igualtat també és condició necessària, perquè, expressat en termes moderns, la democràcia no seria possible sense unes condicions mínimes en aquest sentit. I, finalment, tanca el lema, la fraternitat com a sentiment de germandat universal.

I si els dos primers elements, la llibertat i la igualtat, han esdevingut fites de la Humanitat per què la fraternitat ha estat el gran oblidat?
Perquè és el concepte més inconcretable. La llibertat, sempre estarà per algun racó
acorralada, però és una realitat activa, una disposició, una actitud. La igualtat és una condició que sempre podem avaluar. Podem creure que no hi ha igualtat social i econòmica, però podem acceptar que hi ha igualtat jurídica i política, encara que sigui precària. En canvi la fraternitat és més intuïtiva, és més de relació. En cert sentit, és més limitada. Per molt que pugui haver-hi una actitud favorable a la idea de ser una sola comunitat, aquesta a la pràctica no funciona. De fet, és després de la Revolució Francesa quan es produeix un desplegament en parcel·les de la Humanitat.

A què es refereix?
Després de 1789 és el moment de l’eclosió dels grans estat-nació, que tenen vocació universal dintre d’ells. Aquests però marquen un territori i la suposada fraternitat només s’exerceix entre els nacionals. És molt mal pensat creure que la fraternitat no ha triomfat perquè és l’element de la tríada que menys beneficia l’individu? Jo no t’estic tan segur. Insisteixo, crec que és un problema d’intangibilitat del propi concepte. La fraternitat forma més part dels sentiments que no pas dels drets. La llibertat i la igualtat, d’alguna manera, són descriptibles, mentre que la fraternitat no funciona en la mida que cada vegada s’han anat construint unes societats cada vegada més individualistes, més desociabilitzades, i en les quals els espais de relació creixen amb les xarxes, però es tornen menys imprecisos. Podem parlar d’amistat a Facebook?

Per fugir de la imprecisió del concepte. Com es podria portar a la pràctica el valor de la fraternitat?
El que més expressaria la idea de fraternitat és l’imperatiu moral kantià que diu que s’ha de tractar sempre l’altre com un fi en si mateix i no com un mitjà. Aquesta seria per
mi la idea de fraternitat.

Per tant, la fraternitat, podria tenir projecció política? 
No, perquè es tracta d’un concepte més moral que polític. La fraternitat és una actitud
i no un dret. És reconèixer l’altre amb la mateixa dignitat que tu. I això no és precisament
abundant en una societat que s’ha inventat una categoria que es diu Capital Humà. Si entenem que la persona humana és un objecte d’inversió, ja sigui una inversió que fas en tu mateix o que un altre fa sobre tu, la fraternitat és impossible. (…)

Si voleu llegir tota l’entrevista, demaneu-la a redaccio@valors.org 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *