Articles

Arxiu d'articles seleccionats de la revista Valors

Genís Roca: ‘La moda de les xarxes socials passarà, hi ha gent que no sap perquè està al Facebook’

Joan Salicrú

Genís Roca

Genís Roca

Genís Roca és soci director de RocaSalvatella, empresa de consultoria estratègica sobre els usos i les lògiques de les xarxes a les empreses i les organitzacions. Ha estat director general de Infonomia, la xarxa degana d’innovació amb més de 17.000 afiliats. Anteriorment va ser gerent de les iniciatives a Internet de la Universitat Oberta de Catalunya. És un autèntic crac de l’evolució d’Internet, de la creació de l’anomenada societat en xarxa i en general en tot allò que s’anomena la web 2.0.

Creu que en fem un gra massa sobre la influència d’Internet, les xarxes socials i els ordinadors a la nostra vida?
Ben al contrari, crec que encara hi ha bosses (de gent, d’empreses, de sectors…) que no han acabat d’entendre tot el que això suposará. Hi ha qui encara ho veu com a tecnologia mentre que el realment rellevant és social. No es tracta d’Internet ni d’ordinadors, sinó de persones. De com la gent es parla i es relaciona, com s’organitza i com es mobilitza, com aprèn i com ensenya, com s’educa i com es diverteix… estem davant un nou context socioeconòmic: molta més informació, moltes més fonts d’informació, lliure circulació d’idees i persones, ciutats més massificades, mercats globals, popularització de la tecnologia… el que está passant a Internet és només la punta de llança, però el que realment está passant és que la gent está trobant noves maneres de socialitzar-se. I socialitzar-se sempre ha estat quelcom interessant i desitjable. Ens fa més humans.

L’evolució humana està marcada per aquells moments en que hi ha canvis significatius o bé en els models socials (com ens relacionem) o bé en els models econòmics (com som més competitius per a guanyar-nos la vida i tirar endavant). La nostra història está marcada per la capacitat de fer eines (primer amb pedres, després amb fusta i més tard amb metalls), per la descoberta de l’agricultura i la domesticació de les espècies, el vapor, l’electricitat… i cadascun d’aquests avenços va tenir una conseqüència social (el sedentarisme, la democrácia…).

Estic convençut que els temps d’Internet s’han de llegir en aquesta clau de canvi social realment important. Canvien les maneres com els nostres fills es relacionen entre ells, canvien les maneres com nosaltres estem en contacte amb els nostres col·legues, canvien les maneres com les families es mantenen en contacte malgrat les distáncies, canvien les maneres com la informació arriba a casa meva, canvien les maneres com participo i com faig saber la meva opinió…  No. No crec que n’estiguem fent un gra massa. Ben al contrari, em preocupa com molts dels nostres dirigents estan dissenyant avui el nostre mig i llarg termini sense haver entès encara ni aquest fenòmen ni les seves conseqüències.

Ara ja fa uns quinze anys que va irrompre Internet a les nostres vides, després el correu electrònic, més tard els blocs i encara més tard instruments 2.0 com el Youtube o el Twitter. Creu que anem assimilant el que suposen aquests invents? És a dir: sabem ja quin ús donar a cada cosa o encara patim una certa fascinació i al·lucinació per aquests estris?
És molt difícil que ho estiguem assimilant, perquè no és senzill. Tot és molt nou i encara són molt poques les coses que es poden considerar consolidades. Estem entrant en el que podríem anomenar “societat xarxa”, una època en que les maneres de relacionar-se i les lògiques de com es genera i es distribueix la informació estan canviant. Davant aquest fenomen necessitem conèixer noves eines, però sobre tot noves habilitats i noves actituds.Tot just ara estem deixant enrere una etapa en que tothom parlava dels aparells. Dels PCs, dels processadors, de la memòria RAM, dels mòdems, de l’ADSL… si tenies un AT o un Pentium, o si el teu monitor era de fòsfor verd o de color. Ara ja gairebé ningú en parla d’això i ho podem donar gairebé per assimilat. Superats els aparells, ara tothom parla dels serveis: Google, YouTube, Twitter, Facebook… cada dia n’hi ha un de nou i és un veritable esforç intentar estar al dia per saber què són i per a què serveixen. Encara n’hi haurà més de nous, que avui no podem ni imaginar, i també en desapareixeran molts. Però el realment rellevant será quan també superem aquesta fase i parlem ja de les actituds. Allò autènticament rellevant de YouTube no és que qualsevol pugui publicar-hi un vídeo, sinó que hi ha gent amb l’actitud de compartir… i n’hi ha que ho porten només a l’ámbit professional però n’hi ha d’altres que ho porten a l’ámbit personal. És a dir, diferents actituds. Gent que veu normal que qualsevol pugui escriure el que vulgui a Internet i altres que creuen inadmissible que qualsevol pugui parlar d’ells a la xarxa sense el seu consentiment. Crec que la digitalització i la connexió en xarxa son dos atributs ineludibles del nostre futur, i si bé és cert que això comportarà nous estris (ull als dispositius mòbils que vindran) i nous serveis (ara está de moda Facebook i Twitter, però en vindran d’altres), el més rellevant seran les noves habilitats i les noves actituds. Gent que treballa en xarxa (si cal, amb desconeguts), que comparteix dubtes i opinions, que gestiona tant la sincronia com l’assincronia… tot plegat será un aprenentatge lent, doncs com dèiem abans, es tracta de quelcom social i no pas només tecnològic. Sempre és més difícil modificar les maneres de fer que no pas la formació tècnica en una eina o aparell.

Quins efectes positius poden tenir xarxes com el Facebook? I quins de negatius?
Les xarxes socials, com ara Facebook, permeten que la gent es pugui trobar i reunir. I aquest ha estat sempre un desig molt humá. Antics alumnes d’una determinada escola que es retroben grácies a la xarxa un munt d’anys després, o seguidors d’un club de futbol que troben un espai on discutir les alineacions i celebrar o plorar els resultats, o membres d’un mateix gremi o ofici que poden comentar detalls de la seva professió. Espais com Facebook permeten això, trobar-se i organitzar-se, i això és positiu sense cap mena de dubte.

Ara bé, crec que les xarxes socials són una moda que passarà. Tothom hi és però no tothom sap perquè. N’hi ha que hi són per que creuen que no ser-hi et delata com algú que no está al dia, d’altres hi són senzillament perquè els seus amics hi són… i ben pocs hi són per donar sortida a un objectiu concret. Hi ha molta gent a Facebook que en realitat no necessita cap xarxa social. No vol un lloc de trobada ni té un objectiu compartit que vulgui resoldre amb un grup més gran de gent a la xarxa. Hi és per ser-hi. Quan passi una mica la moda la cosa s’ajustará a uns paràmetres més normals i les xarxes socials seran més especialitzades i tindran objectius (personals, professionals…) més específics.

És el mateix l’impacte en el món urbá que en el rural, d’aquestes noves tecnologies? Com pot ajudar a obrir societats tancades, sobretot del món rural?
Va haver-hi un moment en què l’accés a Internet demanava utilitzar aparells prou estranys, i no tothom hi podia accedir. Es va parlar molt de l’escletxa digital (el digital divide), és a dir, del risc que es configuressin dues societats: la que tenia accés a Internet i la que no, i es van invertir molts diners en aconseguir que tots els territoris, per remots que fossin, tinguessin accés a Internet. Després es va parlar d’alfabetització digital i es varen fer programes per tal que tothom aprengués a fer anar un ordinador i un processador de textos o un full de cálcul. D’aquella època encara ens ha quedat la imatge de que les zones rurals tenen menys capacitat per assimilar aquesta mena d’avenços, igual que aquells sectors menys afavorits de la nostra societat. Però la realitat canvia ben rápidament. Si aneu a un locutori per exemple del Raval veureu magrebins o colombians videoconferenciant amb els seus parents, utilitzant la telefonia IP amb tota normalitat, quan encara hi ha molts i molts dels nostres executius que encara no han fet mai una videoconferència.Actualment al Japó el dispositiu d’accés a Internet més utilitzat ja no és un ordinador, sinó un dispositiu mòbil. Tots els telèfons mòbils tenen accés a Internet. Tothom (o gairebé) té telèfon mòbil. Tots els territoris (o gairebé) tenen cobertura de telefonia mòbil. Tots els serveis (google, Facebook, Twitter…) tenen versions per a dispositiu mòbil… és a dir, ben aviat no hi haurá massa problema ni tècnic ni formatiu que justifiqui que un territori o un segment de la població tingui millor o pitjor accés a la xarxa. Per tant, el quid de la qüestió seran els usos. Quins problemes es resolen millor grácies a la tecnologia, visquis en un poble del Pirineu o a al bell mig de la Rambla de Sabadell.

És correcte l’educació en noves tecnologies que estan rebent els més menuts actualment?
Decididament no. Com diu Alan Kay del MIT: “una tecnologia només és tecnologia si tu vares néixer abans que ella”. Pels nostres fills un ordinador, un DVD o un escáner no són tecnologia, de la mateixa manera que per a nosaltres tampoc ho és la tele o un telèfon però sí ho era pels nostres pares, que a la seva vegada no veien la llum o la ràdio com tecnologia però sí els nostres avis. A més a més, avui dia el més probable és que qualsevol de nosaltres tingui un millor equip informátic a casa que a la feina (fins no fa gaire era just al revés), i el mateix passa amb els nostres fills: molt sovint tenen millor equipament a casa que a l’escola.

Els nostres fills no necessiten formació en tecnologia, sinó habilitats digitals. Aprendre a buscar a Internet, aprendre a decidir quina de les moltes fonts d’informació será la més correcta, aprendre a detectar quan una web o un fitxer poden contenir virus, en quins casos no és prudent donar la teva adreça de correu electrònic, i un llarg etcètera ben diferent a les actuals sessions d’aprendre Word o Excel, o què és RAM i ROM. Avui no deixen entrar als nostres fills a l’aula amb el telèfon mòbil, però ben aviat el mòbil será l’eina amb la que els alumnes faran els treballs, doncs enlloc d’un text sobre Joan Miró els demanaran un vídeo… i la cámera per filmar és al mòbil.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *