ENTREVISTA A GASPAR HERNÀNDEZ, PERIODISTA

"La societat cada cop sent més però escolta menys"

Com podem definir la paraula escoltar?

No crec en les definicions, ni en les etiquetes. Però crec en l'art d'escoltar.

En general, cada cop escoltem menys?

Sí, avui, la societat sent més, però escolta menys. Sentim amb una atenció dispersa i com que cada cop tenim més imputs que ens criden l'atenció, som incapaços de concentrar-nos en allò que ens estan dient. A més, a causa de la influències de les noves tecnologies, on els missatges cada cop han de ser més breus, les escoltes també són més breus.

Segons la seva experiència, en què consistiria aquest art d'escoltar?

L'art de saber escoltar requereix molta empatia vers l'altra persona i una disposició activa, és a dir, ens hem de sentir identificats amb la persona que ens transmet el missatge. En definitiva, l'art de saber escoltar té molt a veure, primer, amb la concentració, i , després, amb dirigir el pensament cap a la persona que ens parla. Quantes vegades ens parlen i nosaltres tenim el cap en una altra banda? Avui la societat ja no dóna importància a aquest art. Si escoltar va ser un valor, és evident que ara s'està perdent.

Com aconsegueix que el seu interlocutor se senti escoltat?

Escoltant-lo. Cada oient és començar de zero. Deixar de banda el teu ego, els teus pensaments i concentrar-te en l'altre. Això, evidentment és un esforç.

Per tant, creu que per escoltar sempre cal complicitat emocional amb l'nterlocutor?

Encara que pugui semblar molt grandiloqüent, crec que sí. Segons els experts, en un discurs, el missatge verbal només pesa un 30%. El 70% restant són els gestos, la mirada, l'aire... Tu pots dir una cosa i el cos contradir-la. Per tant, en el moment d'escoltar és important que hi hagi una implicació emocional de tota la persona. A part de l'orella, hauríem d'escoltar amb tots els sentits, però especialment, hauríem d'escoltar amb el cor. Ens hem d'implicar emocionalment amb l'altra persona, però, òbviament, sense envair el territori de l'altre.

Aquest límit és molt prim. Correm el perill d'escoltar, implicar-nos i arribar a jutjar. Com saber fins on podem arribar?

Per mi, l'escolta ideal és aquella que, per una banda, supera el sentit de l'oïda, ja que de vegades el missatge important és aquell que no és diu amb les paraules sinó amb el gest, amb la mirada... I, per altra, l'escolta que acompanya, perquè aquesta només arriba fins on accepta aquell que parla. I tot això només es pot aconseguir si s'escolta des del cor, perquè mentre aquest organ es mostra més receptiu, la ment és plena de prejudicis i jutja sistemàticament.

El programa Una nit a la Terra, que l'any passat feia d'una a tres de la matinada a Catalunya Ràdio, li va demostrar que cada cop hi havia més gent amb necessitat de ser escoltada?

Sí. Els programes de matinada es presten a aquest joc. Però, d'aquell programa se'n podia extreure una doble lectura: sempre hi ha gent que li agrada escoltar i altres qui els agrada parlar. Josep Pla deia que a partir dels quaranta anys parlar molt és un exercici de vanitat. Hi ha gent que parla molt però no té empatia per adonar-se que l'altre no l'escolta. En aquest moment s'esdevé un diàleg de sords.

Maria Coll