Valors Revista

Consulta el fons editorial de la revista Valors

Juliol-agost 2016

La festa

Els homes sempre han festejat. Celebracions al costat de la foguera, balls a la plaça del castell, cercaviles pels carrers… Un temps de diversió en què l’home pot celebrar amb comunitat que està viu, que forma part d’un grup i inhibir-se momentàniament de les seves obligacions. Una filosofia que encara es manté en el seu substrat, tot i que avui la majoria de festes han perdut espontaneïtat, formen part d’un pla de promoció o estan “infectades” pel consumisme.

La llista dels valors que hi ha darrera de la festa, començant pel fet de viure en plenitud un moment d’alegria, és llarguíssim. La festa s’experimenta amb comunitat. Res més trist que celebrar, si se’n pot dir així, una cosa sol. La festa ens recorda que formem part d’una grup: família, col·lectiu, poble, país, etc. I ens ajuden a identificar-nos amb la seva cultura i idiosincràsia. Podem trobar antropològicament interessants milers de festes del món, però ens emocionem quan tornem a casa i sentim, veiem i gaudim de nou el so de la gralla, el ball de gegants, els focs i els castells a la plaça.

La festa, però, no seria possible sense la participació de centenars d’anònims que amb companyerisme col·laboren en la seva organització. Són les veritables ànimes de la festa. Una feina que crea xarxa i cohesió. Una localitat desunida és incapaç de celebrar. I és que encara que l’autoritat, preocupada per tot allò que passa al carrer, reguli la festa, mai es pot oblidar que és la gent qui la fa possible. Sense ella no seria. La festa es viu, no s’imposa.

Un valors vinculats a la festa que els pares transmeten amb orgull i passió als seus fills i els locals els mostren als nouvinguts com una aposta per la integració. Informació, que adaptant la tradició als nous temps, cada generació es fa seva.

La festa, però, perd aquests valors quan esdevé desenfrenada. Quan la rauxa esborra completament el seny. Quan alguns dels seus participants obliden el respecte vers l’espai compartit, la feina realitzada, el dret de la resta de viure la festa en pau i, fins i tot, de no voler gaudir-ne. I, en aquest sentit, la progressiva massificació d’algunes festes generada pel màrqueting no ajuda, només potencia el control i en debilita l’esperit popular.

Els catalans som mediterranis i ens agrada la festa. Tot l’any, però especialment a l’estiu, el calendari de festes majors no té interrupció. Aquest és un patrimoni cultural que hem de valorar i preservar. A William Shakespeare se li atribueix la frase: “Si tot l’any fos festa, divertir-se seria més avorrit que treballar”. Doncs gaudim conjuntament de l’alegria de no haver de fer-ho, encara que sigui per uns dies.

Continguts