Articles

Arxiu d'articles seleccionats de la revista Valors

Felipe Campos: “Si anem junts, podem ser imparables”

Joan Salicrú

Felipe Campos

Felipe Campos

Encara emocionat per la concessió del guardó en la categoria social de la Fundació Princep de Girona, Felipe Campos ens respon des de la seu de l’Associació Itaca. Economista de formació, sorprèn d’ell la seva humilitat, honestedat i les ganes que expressa de “construir i somiar” però fer-ho des del realisme i el treball continuat: segueix parlant d’utopies i somnis però també d’eficàcia i eficiència.

Aquests dies, arran de la concessió del Premi que li va atorgar el príncep Felip, a vostè l’han situat com un referent. És una posició que accepta de gust?
Em sento còmode quan parlen de mi com un jove que vol orientar la seva vida personal i professional per millorar el seu entorn; no com un salvador, sinó com una part d’un conjunt de persones, entitats, institucions… que junts, des d’una acció comunitària, volen un món més just, més humà i on el compromís sigui la clau per afrontar els problemes de la societat. Per tant, del que em sento privilegiat és d’haver pogut, durant aquests mesos i de forma més intensiva aquestes darreres setmanes, explicar als mitjans de comunicació i a altres entitats la feina que duem a terme a l’Associació Educativa Itaca, de la qual en sóc el portaveu i la imatge visible. He treballat molt dur durant deu anys per donar a conèixer la nostra tasca educativa i social, però sobretot he lluitat durant aquests anys per garantir els somnis de moltes famílies de poder oferir als seus fills les oportunitats que en ocasions no tenien a l’abast. Hem fet que Itaca es converteixi en una manera d’entendre la vida; el compromís cap als altres i en especial cap al present i el futur de la nostra societat, els infants i joves.

Actualment un jove que prengui compromís per la seva comunitat és poc habitual… Se li han remogut moltes coses, aquests dies?
Hi ha molts, moltíssims joves que creiem i lluitem per en un món millor. Crec fermament que és possible i que aconseguir-ho està al nostre abast. La clau està en com treballem per fer-ho; en aquest sentit sempre penso que per aconseguir-ho no cal molt de poca gent sinó poca cosa de molts. Aquesta és una màxima que em repeteixo cada matí en aixecar-me; el bé propi i el dels demés estan íntimament lligats. Hem de recuperar els somnis i utopies de canviar el món començant pel nostre barri i la nostra ciutat.

Vostè és el màxim responsable d’Itaca des de fa vuit anys, però va començar, com s’acostuma a dir, com un més, oi?
Sí. Concretament a la secció d’esplai hi vaig entrar quan tenia 14 anys. Vaig tenir la sort que els meus pares van apostar pel lleure educatiu com una opció d’oci no consumista i aquesta aposta va tenir una gran transcendència a la meva vida; en aquell entorn hi he trobat respostes a centenars de preguntes sobre la vida, sobre el model de societat, sobre la nostra responsabilitat com a ciutadans, sobre el compromís i –el més important– sobre com poder articular la teva vida al servei dels altres. Allà hi he trobat grans amics amb els quals créixer com a jove i com a ciutadà del demà. Amb molts d’ells encara hi treballo o hi mantinc el contacte. Amb 18 anys van confiar en mi i a partir d’allà va començar una història meravellosa que encara estem escrivint, com a monitor a l’esplai de cap de setmana, després com a secretari de l’entitat, tècnic de projectes i de captació de fons, responsable de relacions institucionals i, finalment, fa poc més de vuit anys, com a director general. A més és a Itaca on he conegut a la meva dona, increïble companya de viatge amb la qual vam tenir un fill ara fa un any. Imagina’t quantes coses viscudes aquí… (…)

Si vols llegir l’entrevista sencera, envia’ns un correu electrònic a redaccio@valors.org

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *