Aspecte de la taula de la VI Jornada Valors.

La Fraternitat és un concepte encara per redescobrir i tornar a dotar de significat. Si bé els quatre ponents de la VI Jornada Valors es van mostrar d’acord en la necessitat de treballar per a una societat més fraternal  i comunitària-a nivell de país, mundial o entre gèneres-, mentre que alguns com la doctora en Ciències Polítiques i Sociologia Alicia Garcia Ruiz apostaven sense embuts pel retorn de la Fraternitat, altres com el responsable de la Càtedra de Lideratges de la UB Agustí Colomines defensaven la vinculació d’aquest concepte al de Patriotisme mentre que l’enginyer i exministre Joan Majó va assegurar que si hi hagués una llibertat individual ben entesa i una autèntica igualtat d’oportunitats, ja no faria falta parlar de Fraternitat explícitament. Per la seva banda, la doctora en Belles Arts Míriam Subirana va reivindicar, abans de pensar en la Fraternitat comuna, un nou pacte entre homes i dones per tal de aprofitar les màximes potencialitats de cada gènere.

Una seixantena de persones van participar dissabte a la biblioteca Pompeu Fabra en la sisena edició d’aquesta Jornada, que organitzen la revista Valors i l’editorial Proteus i compta amb el suport de l’Ajuntament de Mataró i la col·laboració de La Peixateria i Mataró Ràdio. L’acte el va inaugurar la Tercera Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Mataró, Montse Rodríguez, i el va tancar el director general d’Acció Cívica i Comunitària de la Generalitat Ramon Terrassa.

La sessió es va retransmetre per streaming dins la voluntat dels organitzadors de fer el màxim esforç per posar a l’abast els seus continguts a la ciutadania. Properament, les ponències de la Jornada es penjaran també a la pàgina web www.valors.org.

La Crítica. Som capaços de criticar des d’un punt de vista constructiu? Acceptem les crítiques que ens fan els altres? Fins a quin punt és necessària, la Crítica? N’hem parlat en una nova edició del Valors a l’alça a La Xarxa amb Melcior Comes, escriptor i articulista a diversos mitjans; Jordi Solé, psicòleg i pedagog, professor UOC ha fet un llibre sobre el tema; i Josep Lambies, crític literari de Time Out.

Joan Antoni Melé va decidir ara fa vuit anys deixar la banca tradicional i convertir-se en el subdirector general de Triodos Bank a Espanya, en aquest moment l’entitat financera en més auge a casa nostra. Des d’aleshores, al seu despatx de la seu de l’entitat –ubicada a la Casa de les Punxes de la Diagonal de Barcelona–, un quadre amb diversos cors identifica la seva filosofia de treball. Melé explica que la banca ètica té la mateixa funció que aquest òrgan: “Igual que el cor esbomba la sang per tot el cos, la banca ètica té com a finalitat que el diner circuli, generi vida i que arribi a tothom”. 

És possible ser honest i ser banquer?
La gent només posa en dubte la banca ètica en el primer moment, quan encara no ens coneixen. D’entrada hi ha cert escepticisme, però personalment cada dia parlo amb desenes de persones, faig centenars de conferències, i quan acabo molts pocs dubten que el nostre missatge sigui autèntic. Quan parles d’una cosa que realment ets, i no d’una idea, la gent normalment ho accepta.

Li molesta que en aquest moment es critiqui l’honestedat de tots els banquers? Que no es facin diferències, vull dir.
Jo reivindico l’orgull de ser banquer. Els banquers, si actuen de forma correcte, són agents de transformació social. Jo en aquest moment estic gestionant milions d’euros i jo decideixo si aquests aniran a la indústria del petroli, a un centre especial de treball o a l’educació de nens. Els banquers tenim una gran responsabilitat: nosaltres decidim quins projectes avancen.

Però avui no tothom ho veu així. La mala praxis d’alguns els esquitxa a tots.
Fa un temps, en un congrés de professors a Mallorca sobre educació i valors, un grup de mestres dubtaven de la banca ètica. “Tu ets ètic?”, vaig preguntar a un d’ells. “Perquè només si tu ets ètics pots fer que la banca ètica sigui possible, perquè a qui només li interessin els diners, els beneficis… no voldrà anar a una banca ètica”, li vaig raonar. La banca ètica només és possible quan hi ha gent que li dóna suport.

Vol dir que els banquers són caps de turc?
Banquers, polítics… Sempre tenim tendència a culpabilitzar els altres.  Hi ha poca gent que es pregunti quina part de responsabilitat té ella en les coses que passen en el món. Els responsables sempre són els altres. Porto trenta-set anys en el món de la banca i conec molts companys honestos als quals els molesta aquesta generalització. També cal tenir en compte que, en certs moments, molts banquers es van veure sotmesos a molta pressió perquè si no feien allò que els manaven perdien la feina.

Podien, però, haver dit alguna cosa davant de certes pràctiques deshonestes, no?
Cert, això no és excusa. De petit em deien: “Més val morir de gana que de vergonya”. D’entrada, però, hem de tenir present que ens falta guanyar confiança amb els altres, perquè la desconfiança genera desconfiança. Quan algú aposta per la part positiva d’un altre està potenciant que aquell projecte surti bé. Entenc que amb tot el que ha passat hi hagi desconfiança, però a Triodos Bank això no ens passa. Nosaltres avui no creixem més de pressa perquè no podríem gestionar bé aquest creixement. En aquest moment el nostre auge es fonamenta exclusivament en la confiança. Com que no fem publicitat, són els nostres clients els que ens porten més clients. (…)

Si vols llegir l’entrevista sencera, pots comprar el número en els nostres punts de venda habituals o demanant-la per internet a redaccio@valors.org.

Roser Soliva, Queralt Flotats, Hèctor Mora i Àlex Galofré durant la tertúlia sobre la Cordialitat.

La psicòloga Roser Soliva, el llicenciat en Ciències Polítiques Hèctor Mora i el coach Àlex Galofré van protagonitzar aquest passat dissabte una nova edició del programa Valors a l’alça que s’emet des de Mataró Ràdio per a La Xarxa. El tema que hi havia sobre la taula és la Cordialitat, un valor que cal no confondre estrictament amb la cortesia sinó que estaria emparentat amb l’amabilitat, amb el teixir bones relaciones amb els altres, siguin propers o llunyans. Des de Valors creim que mantenir aquesta actitud de concòrdia, en temps de crisi, és una virtut essencial per tal que la convulsa situació social no ens acabin arrastrant a l’abisme com a societat. I que precisament mantenint aquesta actitud de tacte i companyerisme amb els altres és com podem reconfigurar el nostre dia a dia i convertir-lo en una experiència vital positiva.

El 2008 va rebre el Premi Crítica Serra d’Or de poesia per ‘Diari d’un setembrista’ i el 2011 el Vicent Andrés Estellés de poesia per ‘Entrada de fosc’, però l’atorgament del Premi de la Crítica Literària 2013, un dels guardons de major prestigi a l’Estat ja que l’escullen els crítics literaris, en la categoria de poesia per ‘Vetlla’ confirma l’escriptor i poeta penedesenc Jordi Llavina com un dels noms referents de la literatura catalana actual. ‘Vetlla’ és, segons el propi autor, un “poema narratiu” assentat sobre tres eixos, el narratiu, el de crònica i el líric. El text arrenca el 1984 quan una noia regala un llibre de poemes a un noi.

Quina ha estat la seva reacció al premi obtingut, que és un premi de la Crítica Literària? Ara es tendeix a valorar molt el que diu “la gent”, a les xarxes socials, i cada cop perd més presència el que diuen “els entesos” en cada tema…
El de la crítica és un premi a l’obra publicada. Per tant, tu no t’hi presentes, i tampoc no hi comptes. M’ha fet molta il·lusió, no cal dir-ho. És un premi de prestigi i, doncs, un reconeixement a una obra i, de retruc, un estímul per continuar fent l’obra literària en curs. Malauradament, en aquest país sovint pesa més la vida literària, la societat literària, que no pas la literatura per se. L’únic que compta és l’obra.

Els autors acostumen a tenir una relació tempestuosa amb els crítics; alguns asseguren que no llegeixen les crítiques que els fan. És d’aquests darrers?
Bé, jo també exerceixo de crític i per tant ara no puc jugar a la puta i a la ramoneta. Intento sempre ser ponderat i trobar el que de bo té sempre una obra, contextualitzar-la en el contínuum d’una trajectòria i sobretot destacar allò que és perdurable d’una obra; tot això no sempre es fa. També dir el que no em sembla bo i el que em sembla perfectible.  Jo sí que acostumo a llegir el que diuen de mi; a vegades m’ha servit i tot.

Més enllà dels crítics, hi pensa, vostè, en com es rebrà la seva obra, un cop publicada? És possible abstreure’s del ressò que la pròpia obra sap que generarà?
No, quan escric no tinc present ningú en concret. Jo escric per una necessita meva dels 13 o 14 anys; llavors vaig saber que em dedicaria a llegir i a escriure. Per tant no escric ni al dictat de ningú, ni per acontentar ningú. És una necessitat meva. Però si que a vegades hi ha coses a l’ambient que et poden ajudar a matisar la mirada. De fet penso que qualsevol autèntic escriptor no escriu per acontentar ni per sentir-se part d’un sistema literari, sinó per un afany de recerca de la bellesa, del dolor, de les veritats… tot i que una obra d’art no deixa de ser un artifici, de depuració formal. Però dins d’això hi caben totes les nostres angoixes vitals, la capacitat d’emocionar-nos, d’explorar la nostra ànima…  (…)
Si vols llegir l’entrevista sencera, pots adquirir la revista en aquests punts de venda o demanar-la a redaccio@valors.org 

En aquest sentit, Stephen Vincent Benet, escriptor i poeta nord-americà, deia: “L’honestedat és tan rara com trobar un home que no s’enganyi a si mateix”. Ara bé, no podem ser honestos amb nosaltres mateixos si abans no fem un exercici d’interiorització i reconeixement personal, la qual cosa sovint ens espanta.  Sigui com sigui l’honestedat no ens fa perfectes, però la voluntat de cercar-la sí que ens fa més ètics. I una cosa està clara: una societat plena de Pinotxos, de mentiders i deshonestos, és una societat desconfiada. Parlem d’aquest tema amb el subdirector general de Triodos Bank a Espanya, Joan Antoni Melé, el periodista Adolf Beltran, el catedràtic d’ètica Norbert Bilbeny, el periodista Josep Maria Muñoz i la doctora en filosofia, Natàlia Pla.

Llibertat, igualtat… i la Fraternitat?. Així, reclamant una atenció més gran pel tercer pilar de la Revolució Francesa, es titula la VI Jornada Valors i Compromís, la trobada anual dels col·laboradors, subscriptors, lectors i anunciants de la revista, convocada des de l’any passat junt amb l’editorial Proteus. Serà el dissabte dia 18 de maig a les 10 del matí a la biblioteca Pompeu Fabra de Mataró, a la plaça Occitània. En aquesta ocasió hi participaran Agustí Colomines, director de la Càtedra Josep Termes de Lideratge de la UB; Joan Majó, enginyer, exministre d’Indústria, acaba de publicar El món que ve… ja el tenim aquí; Alicia García Ruiz, Doctora en Ciències Polítiques i Sociologia; i Míriam Subirana, doctora en Belles Arts per la Universitat de Barcelona.

Si podeu confirmar la vostra presència en aquest esdeveniment de Facebook, us ho agrairem

Si no sabeu com arribar a l’indret on es fa l’acte, cliqueu aquí

A l’Honestedat es dedica el número de maig de la revista Valors, en un monogràfic on també participen la doctora en Filosofia, Natàlia Pla, i on es recupera una tertúlia que va tenir lloc setmanes enrere al Valors a l’Alça, el programa que la revista produeix a La Xarxa, on van participar el periodista Adolf Beltran, el catedràtic d’ètica Norbert Bilbeny i el periodista i director de L’Avenç Josep Maria Muñoz.

La Carta de la Pau adreçada a l’ONU ha fet vint anys i és per això que el nou director d’aquest centre, Ivan Pera, reflexiona a L’Article del Mes sobre els reptes de futur d’aquesta utòpica i necessària proposta.  Una entrevista a l’escriptor penedesenc Jordi Llavina, que acaba de rebre el Premi de la Crítica Literària 2013 per Vetlla, i un reportatge sobre fins on és correcte aplicar el concepte ètica al món animal arrodoneixen el número d’aquest mes de maig.

Fins on arriba, la meva llibertat? En l’actual context de crisi i de protestes, el que alguns troben correcte com una forma de protesta, per altres atempta directament contra la llibertat individual? Però què és la llibertat, en realitat? En parlem amb Jordi López Camps, biòleg i directiu públic, i amb Ivan Pera, director de la Carta de la Pau adreçada a l’ONU. A la part final conversem amb Oriol Ponsatí, de l’editorial L Geminada, que ens parla de la reedició de On Liberty, de Stuart Mill.

Carlos Obeso, Anna Fornés i Marc Grau durant la gravació de la tertúlia.

Sovint s’enfoca la qüestió de la feina com a purament instrumental per aconseguir uns diners que ens permetin viure. Però a la feina hi passem una part tan gran de les nostres vides que més val estar-hi el màxim de bé possible. I si a més a més és possible realitzar-se tot duent a terme la tasca que sigui, encara molt millor. De fet, avui la feina ha deixat de ser l’element central de les nostres vides -com sí que era abans- en la mesura en què no la vivim com una oportunitat de desenvolupar-nos com a persones, sovint.

Per reflexionar sobre tot això hem dedicat el Valors a l’alça just abans de la diada del Primer de Maig a parlar del valor del treball. Ho hem fet amb Marc Grau, de l’institut vinculat a ESADE Família i Treball; Anna Fornés, de la Fundació Factor Humà, i Carlos Obeso, professor d’ESADE i director de l’Institut d’Estudis Laborals d’aquesta institució.