Valors.org

Molts pocs dies després de l’anunci del cessament de l’activitat armada per part d’ETA, parlem amb un dels grans analistes catalans de la realitat basca sobre la reconciliació i la convivència que caldrà construir a partir d’ara al País Basc per curar les múltiples ferides.

Ja hem arribat a on tots esperàvem ser des de fa molt temps. Ara què?

ETA ha dit adéu a les armes i el millor que pot fer ara és no fer res més, desaparèixer del mapa, que és el que tothom desitja. Que la política trobi les seves vies i que les reivindicacions de l’esquerra abertzale deixin d’estar contaminades per la violència. Hi ha una independentisme legítim i possible al País Basc. La societat té molt a fer ara. Sense ella –ha donat molts cops l’esquena a ETA de forma visible– això no hauria estat possible. Ara el que ve és, a poc a poc, la construcció d’una societat on, en primer lloc, es convisqui tranquil·lament i en pau i, en segon, on es canviï l’odi per la generositat. I, finalment, potser aquest hauria de ser el gran port, que fos possible la reconciliació de tots els bascos. Un objectiu tan bonic com difícil, és clar. En tot cas és un objectiu al qual tendir, una bella utopia cap a la qual cal caminar.

Què ha portat ETA a deixar les armes i a fer-ho en aquest moment?

Hi ha molts factors: la societat basca que els ha donat l’esquena, la pressió policial, la llei de partits -que és antidemocràtica però ha estat molt efectiva-, el context d’Europa, la inclusió de Batasuna en la llista d’organitzacions terroristes internacionals i el que això suposa d’implicació de serveis d’intel·ligència més preparats que els espanyols en la lluita contra el terrorisme... Aquest ha estat un procés llarg. El tram final sí que es remunta a dos anys, a la tardor de 2009, quan l’esquerra abertzale redacta el document Clarificando la fase política y la estrategia on planteja que això s’ha d’acabar i que l’esquerra abertzale civil s’ha d’imposar sobre l’esquerra abertzale militar cosa que no havia passat mai. Però la reflexió sobre què la violència és un carreró sense sortida és molt anterior, comença després de la caiguda de Bidart, el 1992. Eugenio Etxebeste Antxon, portaveu d’ETA a les negociacions d’Alger, fa una llarga anàlisi i diu la frase que per mi és l’inici de tot: “Podem perdre la batalla militar, intentem no perdre la batalla política”. I al mateix temps, Julen de Madariaga comença un procés similar... Diverses persones comencem processos de qüestionament de la violència. I es comença a donar protagonisme a l’esquerra abertzale civil en comptes de l’esquerra abertzale militar, de manera que els que estan en contacte amb el poble siguin qui pren les decisions en comptes dels que tenen les armes, que estan lluny i viuen en la clandestinitat.

Hi ha hagut alguna mena d’assumpció de culpa per part d’ETA i del seu entorn? O purament s’imposa una visió pragmàtica: “Deixem-ho perquè això no va enlloc”?

La reflexió de l’esquerra abertzale per arribar a la fi d’ETA és estrictament política. Situen la reivindicació independentista en el context de l’Europa del segle XXI i veuen que amb violència mai aconseguiran la independència que, anàlogament és probable, perquè poden tenir una majoria social que la defensi. És a dir, veuen que la violència perjudica la independència i la fa inviable. En canvi, l’abandonament de la violència i l’aposta per vies estrictament polítiques i democràtiques els pot portar a una situació legal d’autodeterminació. La reflexió, no ens enganyem, ha estat política i no ètica, perquè des del seu punt de vista ells no creuen que hagin fet res malament. Ells estan en una dinàmica, per nosaltres equivocada, però per ells legítima, que és d’enfrontament ancestral amb l’Estat Espanyol i amb la tremenda misèria humana de què hi ha víctimes diferents i que els danys col·laterals són inevitables. Dit això, i una vegada assolit el final de la violència, com hi hagin arribat... potser serà el menys pertinent. El més important és que s’acabi la violència, però ells un cop han arribat aquí, són conscients de què han de reconèixer el dany causat. I l’esquerra abertzale, ETA o Batasuna, farà alguna mena de gest cap a les víctimes que ha causat ETA. Ho sé per diverses fonts.

...

Si voleu rebre tot el contingut d'aquesta entrevista envieu en mail redaccio@valors.org