Sensibilitat

Els valors de gènere o quin gènere de valors?

En parlar de valors ens referim a aquella qualitat o conjunt de qualitats que fan que alguna cosa o alguna persona sigui preuada; en aquest cas són ideals, comportaments, respostes, accions que ens guien i encoratgen a entendre i enfocar les nostres vides. Som éssers socials, a més de biològics i psíquics, determinats per l’herència biològica que es configura en una xarxa d’identificacions amb els membres familiars, i també pels valors d’una època i/o una societat determinades. La família transmet a l’infant tot un seguit de vivències, de desigs, d’expectatives i, en definitiva, de valors que l’infant anirà incorporant i fent seus. Hi ha, però, valors lligats al gènere? Podem parlar de valors masculins i de valors femenins?

D’entrada, podríem dir que els valors que la cultura ha atribuït a cada sexe (gènere) no coincideixen amb la realitat del que ara fan, desitgen i esperen homes i dones. Per exemple, podríem dir que a la dona ( gènere femení) se li adjudica la sensibilitat, la tendresa, l’amor per la família, mentre que de l’home (gènere masculí) es valora la seva força, decisió, dedicació a la feina externa, etc. Però la nostra societat actual està en constant transformació, els valors s’universalitzen, no són propietat d’un gènere determinat. Abans es deia: “Els homes no ploren” i ara els homes ploren, fins i tot en públic, i ningú no se n’estranya. Els fets desmenteixen en gran part aquests esquemes ideals o estereotips.

Els homes i les dones no són homogenis: tenen trets o característiques creuades corresponents, en teoria, a l’altre sexe, però, efectivament, hi ha diferències entre homes i dones i –esperem– sempre n’hi hauran. Les generacions anteriors –pares, avis– tenien unes escales de valors molt més rígides, que adjudicaven uns rols molt determinats a l’home i a la dona. Les dones eren la Mestressa, la Mare, sacrificaven les seves vides per tenir cura dels altres: fills, pares grans, etc. Els homes eren l’Amo, el Pare-patró que des del seu autoritarisme havia de controlar que el grup familiar no sortís dels cànons establerts. El repartiment dels rols marcava desigualtats molt fortes i molt injustes amb les dones que volien despuntar cap a una altra direcció.

Avui en dia vivim en un context molt més flexible i canviant, però alhora indefinit i líquid. Els valors es desdibuixen, els límits també, i això es fa força angoixant. La matèria líquida flueix, però ha d’estar continguda perquè si no es desorganitza fàcilment. Hi ha moltes més possibilitats obertes però, sovint, aquesta obertura és excessiva o produeix una desorientació que es fa especialment palesa en adolescents i joves, i també en els adults: manquen referents, guies, criteris. Es diu que avui hi ha una gran pèrdua de valors, que el que més valor té és el consum, tenir de tot, estar saciat, que no manqui res. Els medis audiovisuals actuals ens estan canviant la vida i els costums –no sempre de forma negativa–, les formes s’han globalitzat de tal manera que els comportaments vénen determinats per hàbits i costums importats de països llunyans.

Malauradament, tornen certes formes de violència, de masclisme i de transgressió. Els pares i els mestres es desesperen i es pregunten: Com transmetre a aquests joves els valors de l’esforç, de la lluita, del respecte per les diferències, de la tolerància, de la solidaritat, de la justícia? Alguns aspectes més relacionats amb la cura personal, la disponibilitat de temps i l’interès per escoltar i acompanyar els conflictes quotidians – dels nens i adolescents, però també dels adults– queden actualment una mica desatesos, amb conseqüències importants per a un bon equilibri psicològic i mental. Abans la dona es cuidava d’atendre tot això, gairebé en exclusiva. Ara, ella també està sol·licitada per altres interessos a més d’aquest. Cal una nova distribució de rols per tal que aspectes tan importants rebin l’atenció necessària. La incorporació de la dona al món laboral també ha capgirat molts d’aquells antics valors.

L’autonomia personal implicava una autonomia econòmica. Els moviments feministes van lluitar de valent per aconseguir la igualtat d’oportunitats. No s’ha aconseguit del tot, encara cal més suport social i que funcioni el nou repartiment de les feines a la llar. Les dones de la nostra generació pateixen per no poder respondre a les exigències socials, per tenir cura de la família i, alhora, compaginar-la amb la feina externa. Doble jornada per a la dona alliberada? El temps de la maternitat és també l’època de la realització professional per a totes aquelles dones que s’han preparat durant molts anys amb estudis superiors i que tenen capacitat sobrada per a fer treballs de gran responsabilitat. Cal imaginació per fer front a contextos nous, als nous reptes. En la nostra societat, els homes perden el seu lloc preponderant, i molts d’ells no saben com posicionar-se davant dels canvis que els situen enfront de les dones en règim d’igualtat.

Podríem dir que els valors tradicionalment masculins estan en crisi. Les constants notícies de dones maltractades tenen a veure amb un home que “ha perdut els papers”, i així es produeixen agressions i assassinats de dones per part d’homes “fora de lloc i de la llei”, que es troben davant de dones que reclamen els seus drets, que no es conformen amb el paper de minyona o cuidadora. En aquest procés de canvis de valors encara queda molt per fer, però és un camí sense retorn. Ara les dones participen en el món de la cultura, de la política, dels negocis. Els homes tenen cura dels fills, poden demanar permisos de baixa per atendre el seu nadó, es fan càrrec de les feines de la llar.

Els valors canvien a cada generació, no són inamovibles. Els moments històrics transformen la societat. Hi ha diferents factors que fan possibles aquests canvis: el nivell cultural, la posició social i política de la família, el tipus d’escola, l’entorn social i, especialment, tots aquells valors que els progenitors transmeten als seus fills de forma més inconscient, en una mirada, en una conversa, en els vincles socials i en els ideals que regeixen les seves vides.

Paloma Azpilicueta Aguilar i Pilar González Biescas són psicòlogues clíniques del Centre de Psicologia de Mataró

* Article publicat en motiu del dia internacional de les dones o dia de la dona treballadora, que celebrem el proper diumenge 8 de març, jornada per reivindicar la lluita de la dona per la seva participació juntament amb l’home al camp del treball i a la societat en general.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *