Actualitat

Els filòsofs es posicionen sobre la situació a Catalunya

Una trentena de filòsofs que treballen a les universitats catalanes han fet una declaració sobre la crisi a Catalunya on mostren el seu rebuig a la violència policial contra ciutadans no violents i proposen la creació d’una comissió formada per tots els partits polítics dels parlaments català i espanyol i experts de diversos àmbits per buscar fórmules per reduir i resoldre un conflicte d’aquestes característiques.

Els sotasignants, entre els quals hi ha professors de les Universitat de Barcelona, com Norbert Bilbeny; de la Universitat Autònoma de Barcelona, com Victòria Camps; de la Universitat Pompeu Fabra, com Josep Joan Moreso; de la Universitat de Girona, com Josep Lluís Prades, o de la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona), com Maria Ramon Cubells, considera la violència exercida per la policia “no pot ser mai justificada, hi hagi o no hi hagi hagut una sentència del Tribunal Constitucional d’Espanya sobre la il·legalitat del referèndum”. “Si el conflicte continua, totes les parts poden patir pèrdues molt greus i lamentables. És essencial aturar l’escalada del conflicte”, alerten.

A més, els filòsofs proposen als governs català i espanyol que constitueixi una comissió que inclogui polítics també de l’oposición, amb el “propòsit de construir un consens respecte a quines normes substantives i de procediment caldria seguir per reduir i el resoldre el conflicte. Aposten per considerar “no solament el marc jurídic de la legislació espanyola, sinó també parts del dret internacional, com ara l’Acord de Hèlsinki (article 1.III), el Tractat UE Maastricht (article 4.2), el Codi de Bones Pràctiques del Consell d’Europa sobre referèndums, així com la Carta de les Nacions Unides, el Pacte Civil de les Nacions Unides i la Resolució 2625 de l’Assemblea General de les Nacions Unides”.

Els filòsofs també defensen la possibilitat que “un referèndum negociat sobre la independència catalana podria ser una sortida”, encara que no l’única. I en cas que s’optés pel referèndum, adverteixen que “els referèndums s’han de preparar bé, requereixen un debat públic just, ben informat i imparcial, guiat pels ideals de la democràcia deliberativa”. En aquest debat, també hi hauria d’haver “opcions alternatives”, com ara més autonomia per a Catalunya o una reforma federal d’Espanya.

La declaració admet que és “improbable –tot i que no impossible- que tots els membres de la Comissió acceptin un consens sobre procediments i altres normes per a la reducció i resolució de conflictes”, i estableix que la majoria requerida per a l’acceptació de les normes de treball hauria de superar àmpliament el 50%. “En democràcia, les decisions transcendentals, les que tenen un efecte a llarg termini sobre les generacions futures, requereixen acords per majories clares i significatives, tal com es fa a l’hora d’acceptar o revisar constitucions en molts països”, apunten.

Els signants es prenen “seriosament” la declaració dels partidaris de la independència catalana segons la qual es consideren proeuropeus, “a diferència d’altres moviments nacionalistes”, remarquen. Per això, consideren que s’ha d’abordar de manera que “reconegui que Catalunya no és l’únic lloc amb una moviment independentista a Europa i que l’exigència de més autodeterminació ha de ser equilibrada amb altres tasques i desafiaments importants que afronta la Unió Europea”. “Creiem que una actitud proeuropea ha de tenir en compte la consideració dels interessos rellevants de tota la Unió Europea”, conclou. Els impulsors conviden tots els ciutadans de Catalunya, Espanya i Europa a sumar-se a la declaració. REDACCIÓ

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *