Articles

Arxiu d'articles seleccionats de la revista Valors

‘Els bancs tenen valors?’ per Xavier Serra


Qui alguna vegada ha estat decebut, no se’n sol refiar dels qui s’assemblen a qui els va entabanar o confondre. Per això, sovint, quan hem d’anar a una entitat bancària per a sol·licitar un préstec o proposar que gestionin un estalvis – siguin pocs o molts –, ens fa por caure en mans d’especuladors, d‘incompetents o, senzillament, de mala gent. Però d’algú ens hem de refiar, oi?

Pels carrers de la meva Girona no és estrany trobar-me un parell d’adolescents que m’aturen i em volen parlar de Metges sense Fronteres, o unes simpàtiques vailetes amb el peto d’ACNUR o, més enllà, els de Mans Unides. Semblen bona gent. Amb aquestes entitats sí hi col·laboro: me’n refio; però potser ha arribat el moment de pensar més en gran.

Tots – rics i pobres – fem algunes transaccions: possiblement cobrem un sou o unes factures, tenim algunes despeses fixes, estem pagant la hipoteca o bé tornant algun préstec, etc. I tot això ho fan els bancs.

Els bancs són arreu: rere la tarja de crèdit, en les prestacions socials, a l’obra pública i a les start ups de joves emprenedors i arreu fan “cling, cling”, fan “caixa”. De bancs n’hi ha de moltes menes, però l’essència ens la dóna la nostra estimada Wikipèdia: “entitats financeres de crèdit que utilitzen els fons dipositats per empreses i particulars per tal de prestar-los a altres empreses i particulars, a canvi d’un petit percentatge de benefici”. Una idea senzilla però un sistema complex, que distribueix “els recursos capitalitzats entre aquells amb necessitat de capital”.

És maco, i potser és necessari. Però no tot és tan bonic: els bancs no tenen ànima, encara que alguns ens en parlin als seus “anuncis”. Un banc no es fixa en les persones, no genera misericòrdia ni empatia. Compta profit i beneficis, i calcula riscos. Sé bé que no són ONG ni les germanetes dels pobres. Però… ¿i si ho fessin al servei de les persones i no servint-se’n d’elles? Hi pot haver un treball bancari ètic, respectuós amb la dignitat de cada ésser humà? En Yunus va rebre el Nobel de la Pau el 2006, i ara parlem de “bans ètics”, camí d’un nou món que rectifiqui l’antropofàgia del capitalisme cec.

Un Banc rendible que pensi en les persones és possible i – si volem – hi podem fer passar la nostra activitat econòmica: som modestos, i som pocs al principi, però podem ser molts.
M’he fixat en #BankingOnValues, una iniciativa pública que proposa una Aliança Global per una Banca amb Valors, un canvi positiu del sistema que serveixi les necessitats humanes i l’economia real, no només el profit.

De la “banca ètica” sabem moltes coses i on la podem localitzar. Segueix els famosos sis principis: a) els diners no donen la felicitat; b) serveix a l’economia real, no a ells mateixos; c) cerca relacions sòlides amb els clients; d) pensa a mig i llarg termini; e) és transparent i inclusiva; f) promou una cultura, un estil virtuós de treball. En breu, es guien per un valors que podem compartir: no van a escanyar ni a instrumentalitzar.

Sempre podrà haver-hi algun dròpol o algun corrupte; ara bé, els cossos sans solen immunitzar contra debilitats i accions de malentranyats. Jo cerco “bancs nets”, i confio que creixin al nostre país i al món.

Xavier Serra i Besalú és professor de Filosofia a l’Institut “Salvador Espriu” (Salt, Gironès) / @xserra

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *