Articles

Arxiu d'articles seleccionats de la revista Valors

‘El do de les arrels’, per Jordi Cussó

Jordi Cussó


Aquest darrers anys sembla que un regal molt apreciat per la gent és un viatge en globus per sobrevolar alguna zona del nostre país. L’experiència de pujar i deixar-se emportar per les corrents d’aire, alhora que es va veient el paisatge des del cel, agrada a moltes de les persones que l’han viscut.

No hi ha dubte que som d’un lloc, és a dir, que tots hem nascut en un lloc o altre. I en relació a això, tots tenim una cosa en comú: ningú ha escollit on volia néixer ni quina seria la seva nacionalitat. Això ho han decidit uns altres per nosaltres -els nostre progenitors- amb les seves accions i decisions; ells són els causants de què siguem d’un o altre país. Nosaltres ens trobem essent catalans, castellans, bolivians o xinesos. Sovint sento alguns adults que diuen els hagués agradat començar a ser en un altre país; això és un absurd perquè o ets d’on ets o no serás mai de cap lloc. Aquest lloc és la teva possibilitat d’existir, per tan no tenim cap mèrit de ser d’un lloc o de l’altre.

A mesura que anem creixent anem aprenent de les realitats d’aquell espai i temps on hem nascut. Aprenem una llengua, uns  hàbits, costums, tradicions, història… Tot el que forma part d’aquell lloc ens va configurant a cadascú de nosaltres. Som el que som: aquella geografia, els colors, les olors, el clima i la cultura que anem heretant dels nostres adults. No hi ha dubte que amb el pas del temps  acabem estimant el que som i tot l’embolcall que ens ha ajudat a créixer i esdevenir madurs.

Malgrat tot, de tant en tant, ens haurien de regalar un viatge en globus per acabar de comprendre el que som. Tenim els risc de tenir una sola mirada de la realitat, aquella que som capaços de captar des del lloc on vivim i ens movem. Però els nostres ulls veuen fins a on poden veure i els nostres sentits capten fins on poden captar. De tant en tant cal enlairar-se per tenir una mirada més ampla, captar matisos i variacions que no som capaços de veure, perquè el turó de davant de casa no en ho deixa veure. La capacitat de veure d’un cop d’ull tota la vall on fa temps que visc no está entre les meves possibilitats reals; necessitaré d’alguna cosa que m’ajudi a anar més enllá.

La vida és com un viatge en globus. Si el deixes anar i t’enlaires pots donar la volta al món, sempre i quan les corrents d’aire et siguin favorables. Però malgrat t’enlairis i puguis anar on vulguis, no hi ha dubte que ets d’un lloc concret i determinat; hi ha un punt d’ancoratge de la teva vida, els teus orígens, les teves arrels. Quan voles sempre ho fas des d’un punt determinat, d’un lloc, que és el teu, que dóna origen a la teva existència, a la teva realitat present. I quan voles tens com una mena de fil invisible que et lliga a la terra d’origen. Hi ha gent que és capaç de tallar aquests fils i ser d’arreu sense ser d’enlloc, però la majoria ens sentim d’un lloc,  malgrat que puguem anar a arreu.

També és cert que hi ha persones que lliguen la seva experiència amb un fil molt curt, de tal manera que quan s’enlairen agafen poca altura i el seu viatge es redueix al seu país, a la seva vall, al seu entorn. El mateix fil, perquè es curt, no els deixa allunyar-se més enllá del que són i del que han vist tota la vida; no saben ni poden anar més enllá. D’altres tenen un fil prou llarg per enlairar-se i arribar a veure molt més enllà del seu horitzó i fins i tot d’anar-hi, sense que això el faci perdre res del que són. Amplien experiències, vivències i creixen com a éssers humans en tots els aspectes de la vida. Tothom que ha pogut viatjar sap que aquesta és la millor escola de vida, on s’aprenen, es confirmen o relativitzen moltes de les coses que hem après a les aules de l’aprenentatge intel·lectual.

Alguns diuen que amb Internet ja no cal enlairar-se, que amb el Google Earth tot ho podem visitar i veure sense moure’ns de la cadira ni posar en perill la vida. Però aquesta  manera de conèixer segueix essent limitada, perquè no puc adquirir la saviesa de cada lloc, les seves olors, els seus paisatges, la seva alegria, el seu clima, i tantes i tantes coses que se m’escapen des duna pantalla d’ordinador. La saviesa no és només saber, és molt més, és l’art de viure i la vida és complexa, feta de moltes varietats i matisos.

Cal animar a la gent enlairar-se sense por, a sortir de la seva realitat a conèixer i veure altres coses diferents. Això ens fará valorar en la seva justa mesura les nostres arrels, ens adonarem de la seva validesa i sobretot del mols de comú que tenim amb altres pobles i continents. Si deixem de banda els fils dels apriorismes i dels prejudicis, veurem que és molt més el que ens uneix als éssers humans que no pas el que ens a separa. Que els coses que ens fan realment feliços a les persones son viure, estimar, tenir amics, respirar, un sostre… Que els valors més comuns a tots, són més superiors als que sovint valorem des de la quotidianitat de la nostra curta mirada. Tant és si danso d’aquesta o d’una altre manera, si menjo arròs, patates o blat: allò  comú a les persones és menjar i fer festa, la diversitat del que mengem afegeix un plus, però no és el que ens fa millors éssers humans.

Cal sortir, enlairar-se, per no fer del que ens diferencia els principals valors de la vida, i descobrir que les arrels, els orígens, són els que em fan ser el que sóc i que són les eines més adequades per emprendre el viatge de conèixer la gran diversitat de formes de vida del nostre planeta. Com més t’enlaires més estimes i valores el gran do que t’ha estat regalat a tu i a tots, ser d’un lloc concret i determinat. Aquest primer do et permet gaudir de tots els altres dons que la creació sencera ens depara.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *