Valors Revista

Consulta el fons editorial de la revista Valors

Maig 2005

El Benestar

Les persones quan ens trobem acostumem a preguntar-nos: com estàs? La resposta, sovint i de forma gairebé inconscient, indica el nostre benestar personal, respecte a nosaltres mateixos, als altres i al món que ens envolta. Sorprèn que aquesta pregunta a països del Primer Món es respongui amb un: “vaig fent”, “sobrevivint” o “anem tirant”, mentre que a països del Tercer Món responguin amb un: “bé”, o un “molt bé”. Això sí, tan en un lloc com a l’altre, molts afegeixen “lluitant”.

Però, lluitant, per a què? Les nostres necessitats són tan diferents que semblaria que no poden comparar-se unes i altres. Tots som conscients que a casa nostra hem aconseguit un grau de benestar molt per damunt d’altres indrets del món. Malgrat tot, la sensació que mai arribem a assolir els béns necessaris per gaudir d’un benestar adequat, està força estesa. Essent uns privilegiats estem permanentment insatisfets. On rau el problema?

Alguns metges diuen que els homes tenim la capacitat de viure la vida d’una manera lúdica, i que aquesta capacitat és la que ens porta a saber elaborar i gaudir dels esdeveniments que es desenvolupen al nostre voltant. Però, aquesta capacitat lúdica de la vida parteix de la necessitat de sentir-nos bé, i en aquesta sensació d’estar bé i juga un paper fonamental els valors de la persona i del societat en la que viu. Els metges poden donar solucions temporals, però habitualment la guarició de la persona no està només en un tractament terapèutic, sinó en la jerarquia de valors que les persones viuen i realitzen a la seva vida. La realització dels valors que ens porten a viure en la sensació de que estem bé, que vivim en estat de benestar.

D’altra banda ja sabem que estar bé no vol dir tenir-ho tot, sinó saber gaudir d’allò que tenim i que la majoria de vegades ens ha estat donat. Per això, és important establir una jerarquia de necessitats que respongui realment allò que som els éssers humans. S’han fet diferents intents en aquesta direcció, però cadascú de nosaltres no pot evitar establir una escala de valors que respongui a les nostres necessitats reals, i que ens gran part, és la que ens donarà el nostre grau de satisfacció o insatisfacció personal. El problema estarà, com sempre, en qui, i com, ens educa per elaborar l’escala de necessitats i valors humans.

Continguts