Valors Revista

Consulta el fons editorial de la revista Valors

Febrer 2006

El Benestar

Els pedagogs dels nostres dies afirmen que vivim en una societat on el llindar de frustració cada cop és més baix. Els infants i els joves d’avui no accepten un no per resposta, que alguna cosa no es pugui assolir de manera immediata o renunciar a tenir quelcom que està en el mercat. Tot s’ha de tenir ara mateix i quan jo ho necessiti, la resposta negativa a aquesta demanada pot generar reaccions agressives i, fins i tot, violentes.

La nostra societat ha oblidat transmetre quelcom tan necessari i senzill com l’esforç. Gairebé totes les coses d’aquesta vida demanen per part nostre un esforç si volem assolir-les. Certament que la més bàsica i fonamental que es el fet d’existir, a tots ens ha estat regalada, Som conscients que per arribar a ser ningú ha pogut fer res, ni tan sols demanar-ho. I si el tresor més radical que és existir ens ha estat donat, no podem instal·lar-nos en l’exigència, sinó en la gratuïtat per obtenir les altres coses que necessitem per a la vida. Caldrà doncs aprendre primer a demanarles i no a exigir-les, i després a esforçar-nos entre tots per a què esdevinguin possibles.

Una societat consumista ens fa creure que la felicitat es troba en la satisfacció d’aconseguir coses externes a nosaltres mateixos. Això ens fa desitjar tot el que ens envolta i ho volem posseir el més ràpid possible; sense aquests elements no podem ser feliços. Però aquesta manera d’entendre la felicitat humana ens fa uns éssers insaciables, que sempre sentim que ens manca alguna cosa, i vivim insatisfets, cansats i sempre frustrats. És la bogeria per tenir tan arrelada als nostres dies. I tots tenim dret a tenir-ho tot, però massa sovint ens oblidem de que les coses demanen treball, esforç, dedicació i fins i tot sacrifici. I no podem demanar als altres allò que nosaltres tampoc estem disposats a fer.

Si realment volem viure millor, haurem de canviar aquesta perspectiva i trencar aquest cercle viciós que ens porta a viure sempre insatisfets. Trobar al nostre interior les raons de viure i després treballar colze a colze amb els que ens envolten per arribar a realitzar-les. I sense enganyar a ningú: les coses de la vida són progressives, necessiten temps i col·laboració per part de tots. Segurament si entre tots entenem això ens sentirem molt més satisfets del que som i de les coses que hem assolit.

Continguts