Proposta

Dolors Aleu i la dona s’alliberen a l’escenari del Maldà

teatre_maldàDolors Aleu i Riera (1857-1913), un nom encara desconegut per moltes persones, va ser la primera dona de l’Estat espanyol llicenciada en medicina (1882) i la segona que va assolir el títol de doctor, després d’una vida acadèmica exemplar.

Va acabar el batxillerat el mes de juliol de 1874 i el setembre del mateix any va ingressar a la Facultat de Medicina, estudis que va finalitzar el 1879. I es va doctorar a Madrid el 8 d’octubre de 1882, just quatre dies més tard que Martina Castells, amb la tesi De la necesidad de encaminar por una nueva senda la educación higiénico-moral de la mujer, perquè s’havia especialitzat en ginecologia i medicina infantil.

Cal dir que a part de Dolors Aleu, aleshores dues altres dones també van estudiar medicina en el nostre país, Maria Helena Maseras i Martina Castells, però únicament Dolors Aleu  va exercir la professió i va tenir una consulta pròpia a Barcelona durant 25 anys. Martina Castells morí prematurament abans de poder exercir i Elena Maseras es va dedicar a l’ensenyament.

La doctora Aleu va portar una vida professional molt activa durant 25 anys. Va ser professora d’higiene domèstica a l’Academia de Ciencias, Artes y Oficios para la Mujer fundada el 1885 al número 10 de la Rambla de Canaletes per la concertista d’ideologia lliberal Clotilde Cerdà i Bosch, coneguda artísticament com a Esmeralda Cervantes.

També va ser autora de textos de caràcter divulgatiu, orientats a millorar la qualitat de vida de les dones, especialment en l’àmbit de la maternitat, com ara Consejos a una madre sobre el régimen, limpieza, vestidos, sueño, ejercicio y entretenimiento de los niños.

I tot això en una societat reticent a què les dones exercissin qualsevol professió perquè abans de res havien de ser bàsicament esposes i mares. Aleu, segons expliquen familiars, va morir de pena amb 54 anys, després de que se li morís el fill, no pogués fer res per curar-lo i hagués de suportar retrets de parents. Per aquesta raó s’obrí un període de silenci entorn de la seva figura.

La seva figura al Teatre Maldà

Ara, però, al Teatre Maldà, Mònica Bofill dirigeix ‘Barbes de balena’, una peça amb dramatúrgia d’Anna Maria Ricart que recorda aquesta dona pionera. “Hem reunit documents com la seva tesi doctoral, cartes, notícies de l’època, anuncis… Un material que hem incorporat a l’obra per tal de fer-nos una petita idea de com va ser el seu camí fins a convertir-se en doctora, la seva relació amb la família, els companys i professors de la facultat, la seva amistat amb l’arpista Clotilde Cerdà Bosch i la fundació d’una escola per a dones, etc.”, comenta.

Una metgessa que també  va carregar durament contra l’ús de les cotilles. Una peça que, en aquella època es veien obligades a portar moltes dones malgrat la pressió els oprimia l’abdomen i l’estómac i els impedia que la sang arribés al cervell.

I, en aquest sentit, l’obra, interpretada exclusivament per dones – Ariadna Cabiró, Núria Cuyàs, Laura López i Anna Romaní-, no és una simple biografia, també es pregunta: quins són avui els cotilles reals o imaginàries que no deixen viure lliurament la dona del segle XXI? Una obra que anima a trencar cotilles invisibles com poden ser els canons de bellesa o els estereotips que associen la dona amb la feblesa. Fins el 9 d’abril. – M.COLL.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *