Articles

Daniel Gabarró: “L’Economia del Bé Comú no és una utopia”

“Aquesta no és una proposta per ser creguda, sinó per ser duta a la pràctica”, apunta Daniel Gabarró tot obrint la conversa. L’Economia del Bé Comú és, segons ell, una proposta útil i quasi imprescindible en els diferents àmbits de la nostra societat, que tothom pot ajudar a construir. De moment, els cursos que n’imparteix des de la seva empresa estan tenint un bon èxit d’assistència.

Com va conèixer la filosofia de l’Economia del Bé Comú? Què li’n va atreure?
El meu primer contacte amb l’Economia del Bé Comú va ser a la llibreria. Procuro estar al dia dels temes que m’interessen i n’acostumo buscar sempre noves publicacions. Crec que la “llibre-teràpia” cura una de les pitjors malalties possibles, la ignorància. Vaig topar-me amb el llibre de Christian Felber La economía del bien común quan estava escrivint, junt amb el professor de la UPF Jaume López, el nostre últim llibre, Revolució sense enemics. Com que em va semblar interessant, el vaig comprar i el vaig posar “a la cua de lectura”. El vaig llegir fa pocs mesos i ràpidament em vaig adonar que era un llibre únic, segurament el llibre més sòlid i transformador que havia llegit en els últims vint anys. Em va sorprendre: era clar, innovador, evident!

Com és que el llibre li va produir aquesta valoració tan alta? Vostè sembla un home intel·lectualment exigent…
De seguida vaig intuir que canviarà moltes coses a la nostra societat i que és un d’aquells llibres que marquen la història. No només me’n va atreure la seva senzillesa i claredat, sinó que l’autor havia estat capaç de captar les causes del dolor social que genera l’actual sistema i, sense acusar les persones sinó veient que la causa de tot plegat està en aquest sistema social, proposar-ne un altre altament viable, explicant els passos per dur-lo a terme i mostrant una nou sistema social assequible. La gran virtut de l’Economia del Bé Comú és que dibuixa un mapa transitable per construir una societat millor. No és una utopia, sinó un manual d’ús que tothom pot entendre.

En síntesi, com la resumiria, vostè, la proposta de l’Economia del Bé Comú?
Una proposta de societat que supera la dicotomia entre Capitalisme i Comunisme per maximitzar el benestar de la nostra societat. Com el mateix Christian Felber explica, l’Economia del Bé Comú se sosté sobre tres nuclis fonamentals. El primer és potenciar els valors i comportaments en l’àmbit econòmic, que són els que realment tenen èxit en les relacions humanes: solidaritat, empatia, confiança, cooperació, estima, honestedat i voluntat de compartir. El segon és evidenciar que fins que l’anterior no s’aconsegueixi, estem vulnerant l’esperit democràtic, de convivència i de les nostres pròpies constitucions; l’economia s’hauria de regir pels valors que ja regeixen la nostra vida personal. I en tercer lloc proposa que l’èxit econòmic no es mesuri amb indicadors monetaris, sinó comprovant si l’economia provoca una millora en el benestar de les persones i, per tant, proposa que “el balanç del bé comú” desplaci la centralitat dels balanços financers; encara que les empreses han de ser rendibles, l’acumulació indefinida de capital i la maximització del benefici econòmic no pot ser el seu centre, sinó generar benestar per a les persones. També s’apunta que es desplaci el PIB com a forma de mesurar l’èxit econòmic d’un país i es mesuri la felicitat dels seus habitants en sí.

Darrerament el concepte s’està posant de moda. Però una empresa que funcioni de forma ètica, una administració transparent i oberta i una societat civil forta no serien suficients, com per haver de parlar d’Economia del Bé Comú?
La transparència, l’ètica i la implicació de la societat en la seva pròpia gestió són realment fonamentals. Però ens cal implantar un sistema global que ajudi a treure el millor de nosaltres mateixos al marge de la voluntat de cada empresa, del desig de l’administració o de la implicació d’una col·lectivitat concreta en un moment concret. Això és molt important, però encara ho és més si va acompanyat d’un sistema econòmic i social ja establert que facilita que això sigui així al marge de la voluntat o predisposició de les persones, empreses o mecanismes polítics del moment. L’Economia del Bé Comú busca sistemes concrets per impulsar-ho: des de la forma d’estructurar la banca, a la forma d’enfortir la democràcia o d’impulsar una educació alliberadora o d’organitzar les empreses…. (…)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *