Articles

Àngels Guiteras: “Estem fregant situacions molt límit”

A l’entrada de la seu de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, ubicada al carrer Rocafort de Barcelona, es poden llegir pintats a la paret diversos valors. De forma destacada, però, apareix el compromís. I és que aquest valor segur que és compartit per les més de 6.800 entitats del Tercer Sector existents a Catalunya, les quals mouen un 2,8% del PIB català i uns 300.000 voluntaris i 102.000 persones contractades, segons dades de la Memòria 2013 de l’entitat que fa referència a dades del 2011.

Fa un temps es posava en evidència la manca de compromís dels ciutadans en el marc d’una societat cada vegada “més líquida”, segons Zygmunt Bauman. Creu que la crisi econòmica ha fet aflorar de nou aquest valor?
Des de la perspectiva del Tercer Sector Social i en el marc de tot Catalunya avui hi ha un gran compromís personal, tant des del voluntariat com des del món professional. El compromís existeix i les darreres dades sobre voluntariat en són una mostra. Segons dades de la Memòria del 2013, que fem conjuntament la Taula i l’Observatori del Tercer Sector, i que recull dades de camp del 2011, el voluntariat a Catalunya ha crescut un 23 per cent. També, però, s’ha crescut un 25 per cent en persones ateses. Per tant, avui, tenim més persones que truquen a la nostra porta, però els podem atendre amb un efectiu de personal que està creixent. I aquest voluntariat és tradueix en solidaritat, però també amb compromís. Un compromís canalitzat a través de les entitats.

Per tant, segons vostè, avui el compromís no és pas un valor en crisi…
No. I, de fet, en el Tercer Sector a Catalunya sempre hi ha hagut molt de compromís. Aquí, a diferència d’altres comunitats autònomes, el nostre Tercer Sector social és molt plural, molt ric, molt extens, molt divers… i això ens caracteritza. Hi ha grans entitats, conegudes per tothom, però també moltes d’altres, de petites i mitjanes, arreu del territori. I entre totes elles han creat un teixit associatiu ric que només és possible a partir de la suma de diversos compromisos. Per tant, crec que aquesta és una manera de fer indentitària, però que s’ha posat poc en valor, tot i que fa deu anys que el Tercer Sector de Catalunya vam decidir organitzar-nos en una Taula per visualitzar més la nostra tasca, fer millor una feina d’incidència política, obtenir més reconeixement i continuar vertebrant el nostre sector.

Per tant, des de la perspectiva del Tercer Sector Social, compromís sí, abans, ara i cada dia més.
La crisi econòmica ens ha fet més conscients de la importància del valor del compromís?
Sí. Com deia hi ha hagut un increment del voluntariat i un canvi de perfil dels voluntaris. A més, amb la crisi econòmica i so-cietària –no podem oblidar que abans de la crisi econòmica ja hi havia fortes desigualtat socials– el compromís agafa un caire diferent apel·lant de forma activista la responsabilitat individual, social i ciutadana. I això té a veure amb la crisi perquè ara en el nostre entorn, en el dia a dia i cara a cara, estem rebent les conseqüències d’aquesta situació tan difícil. I això fa que augmentin els moviments socials creats entorn d’una causa i que un dels objectius del Tercer Sector social, que és la transformació social, agafi més importància.

Per tant, podríem dir que la cruesa de la nova realitat, ens ha fet tornar més compromesos.
Ara hem de defensar uns drets bàsics que ens estan caient. I ens adonem que la única forma de no perdre’ls és agafar de primera mà aquest compromís. És cert que hi ha una responsabilitat pública, però aquesta també ha d’anar lligada a un compromís de cadascú de nosaltres. Ara ja no esperem que ens “facin les coses”, ara demanem “formar-ne part”. Ens involucrem en la construcció de l’Estat del Benestar i en això reclamem més compromís de la ciutadania.

Per tant, aquest despertar de la ciutadania, seria una de les poques coses positives de la crisi?
La veritat és que davant l’emergència social que tenim i les dades de pobresa actuals, costa veure alguna cosa positiva. Les diferències entre els rics i els pobres cada vegada són més grans i la fractura social és molt greu. Estem en una situació molt límit, que encara pot anar a pitjor, però ara, com a mínim, sabem que sí o sí, ens hi hem de comprometre.

Si voleu llegir tota l’entrevista, envieu un correu electrònic a redaccio@valors.org o adquiriu-la als punts de venda habituals. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *