Del sacrifici a l’esforç, del deute a l’agraïment

Per començar cal comentar que s’utilitza la paraula sacrifici amb sentits força diferents en funció del context i/o persona. El sacrifici és un concepte fortament vinculat a l’àmbit religiós per la seva arrel llatina sacrum facere (fer sagrat), però tanmateix s’utilitza sovint en entorns quotidians no religiosos.

Diferents religions han elogiat el sacrifici i li han donat un significat d’ofrena per a aconseguir un determinat objectiu. Cada disciplina del coneixement estudia i exposa la seva visió del fenomen del sacrifici emfatitzant uns aspectes o uns altres.

Com he comentat anteriorment per entendre el sacrifici hem de preguntar-nos sobre el sentit personal i les creences de la persona que realitza l’acció. Sovint sentim en el nostre entorn i també en la consulta comentaris com els d’uns pares dirigint-se al seu fill “amb el sacrifici que hem fet tota la vida per pagar-te els estudis i ara vols canviar de carrera... ets un desagraït!”. Aquest comentari (com molts d’altres) conté un missatge implícit en el que es pot veure exemplificat com allò que entenen uns pares com a un sacrifici per al seu fill es pot convertir en un sentiment de deute del fill cap als pares que fins i tot el faci renunciar a estudiar el que vol per complaure els anhels dels pares. Aquest sentiment de deute sovint es cronifica en la dinàmica familiar i acaba dificultant el creixement d’individuació i autonomia del fill ja que a de satisfer les expectatives dels pares i complir amb les tasques delegades. En situacions com aquesta es posa de manifest com en algunes ocasions darrera d’un “sacrifici” hi ha una intenció d’autorealització desplaçada cap als altres. És a dir aquell pare que no va poder estudiar arquitectura i fa un gran sacrifici per a aconseguir que el fill estudi arquitectura, però i el fill... i té alguna cosa a dir?

Lluny de pretendre generalitzar el significat d’aquest cas a molts d’altres sí que cal insistir en la particularitat i singularitat de cada cas en funció de la dinàmica familiar i les creences personals dels implicats.

Tanmateix hi ha moltes accions positives i que son fruit d’un amor profund i altruista que algunes persones consideren com a sacrifici. D’aquesta manera podem entendre el sacrifici com l’esforç personal dirigit a aconseguir un bé per altri o per un mateix i que suposa una satisfacció per a qui realitza l’esforç i aconsegueix l’objectiu proposat.

Quan algú se sacrifica per un altre fàcilment apareix el sentiment de deute cap a qui s’ha sacrificat, mentre que quan algú fa l’esforç per ajudar a un altre el que apareix és el sentiment d’agraïment. Considero que l’esforç per ajudar algú i l’agraïment que desperta són fenòmens més constructius i favorables per a un equilibri emocional que no pas el sacrifici i el sentiment de deute.

Sergi Corbella és psicòleg, psicoterapeuta i professor de la Facultat de Psicologia, Cièncias de l'Educació i de l'Esport Blanquerna (Universitat Ramon Llull). Amb el seu pare, el doctor Joan Corbella, i Maria C. Sánchez, ha escrit La mente y sus redes (Nuevas Ediciones de Bolsillo, 2001). I junt amb el company de facultat Luís Botella ha publicat Investigación en Psicoterapia: Proceso, Resultado y Factores Comunes (Círculo de Lectores, 2000). Els treballs en el camp de la investigació i integració en psicoteràpia també ha produït diferents articles.