La feminitat de Barack Obama

 

No fa gaires anys, quan alguns homes mostraven valors considerats femenins se’ls considerava afeminat. Actualment alguns homes han descobert que desenvolupar alguns d’aquests valors pot ser un dels seus principals atractius. I, fins i tot, la gran arma per atreure l’atenció d’aquelles dones que han deixat de voler un mascle protector i busquen un home sensible, que sàpiga comprendre la condició femenina i que demostri, sense perdre masculinitat, alguns dels valors que per tradició històrica erròniament s’han concedit en exclusivitat a les dones. Aquest és el cas del candidat revelació a la presidència dels Estats Units a les files demòcrates, Barack Obama.

 

A diferència de la seva principal oponent, Hillary Clinton, que intenta demostrar que una dona també pot exercir el poder en un món dominat pels homes, Obama ha optat per  un lideratge basat en la persuasió i la humilitat. El jove originari de Kènia intenta transmetre fermesa però una fermesa no basada en l’obediència submisa sinó en el diàleg i en la comprensió. És un líder que no basa la seva campanya en la gestió sinó en la complicitat amb la ciutadania, sense caure en el paternalisme.

 

La fundadora de Just Ask a Woman, Mary Lou Quinlan, experta en màrqueting per dones, ha declarat a La Vanguardia: “El líder no ha de seduir, ha de convèncer i ha d’emocionar amb una combinació de delicadesa i fermesa, de generositat i d’exigència, coses que defineixen el millor de l’aportació de les dones en aquest planeta”. En aquest sentit, fins i tot, Obama ha fet el pas més arriscat en un polític: no ha dubtat en mostrar les seves emocions. Si sent la necessitat de plorar, plora.

 

A l’inici de la campanya el vot femení estava en mans de Clinton, però en els darrers estats on s’han fet les primàries les coses ha canviat. El missatge Obama triomfa entre les dones, especialment entre les menors de trenta anys. Segons Quinlan, “avui l’excel·lència s’imposa a la mera competivitat, el pacte guanya al dictat, la tendresa a la disciplina, l’actuació familiar i grupal davant l’invidualisme, la preocupació pels dèbils agafa prioritat”, una valors fins ara relacionats amb les dones que adquireixen certs homes en el món de la política.